dimarts, 17 de gener de 2017

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 per a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum

Festa per la llengua. 2015. Morella (Font: Moviment Franjolí)

X Premi Franja: Cultura i Territori 2016

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Teresa Maria Ballester Bielsa a títol pòstum el X Premi Franja: Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, malgrat les hostilitats. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.




Teresa Maria Ballester Bielsa (1969-2015)

Teresa Maria Ballester Bielsa va nàixer a Barcelona el 1960, on estudià batxillerat a l’Institut Jaume Balmes i es llicencià en Belles Arts. Vinculada des de sempre amb Mont-roig perquè part de la família procedia de la vila del Matarranya i on hi estiuejava. Finalment s’hi quedà en casar-se amb Rodrigo Morera, un matrimoni del qual nasqueren tres fills Maria, Jorge i Judit. Resident a Mont-roig, obtingué el Títol Superior de Valencià a Vinaròs, que la capacitava per a donar classes també de català. Activista cultural matarranyenca molt destacada principalment en la defensa de la llengua pròpia del territori als centres d’ensenyament de l’Aragó. Començà la seua tasca com a docent a Secundària a la capital de la província, Terol, als col·legis de La Salle i Las Viñas a mitjans de la dècada dels 90.  Després exercí com a professora de  Secundària als instituts d’Andorra, Alcorisa, Vall-de-roures, Alcanyís, Calanda i Maella com a especialista d’educació plàstica i artística i de català.
Va ser vocal de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya, sòcia fundadora de l’Associació de Mares i Pares en Defensa del Català a les Escoles del Matarranya “Clarió” i sòcia molt activa de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig. Participà també de la vida política de la vila, d’on va ser regidora municipal pel PSOE.
Exercint a l’Institut de Vall-de-roures va organitzar al 2002, juntament amb d’altres professors i l’associació de mares i pares del centre, un gran homenatge a l’escriptor   Desideri Lombarte amb xerrades, exposicions, actuacions musicals i poètiques, que van culminar amb l’assignació del nom del pena-rogí a la biblioteca de l’institut. També hi va organitzar les activitats del Programa d’Animació Cultural “Jesús Moncada” –trobades amb escriptors, xerrades, actuacions musicals i poètiques...- que va iniciar el Govern d’Aragó el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i promocionar les classes de català als centres de la Franja.
Al SIES Mar d’Aragó de Maella, amb els seus alumnes de Secundària, va ser la coordinadora  durant els cursos 2010 i 2012 del Projecte ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte “Poesia oral improvisada. Cant improvisat”, activitats programades que va compartir amb altres tres instituts de secundària de Catalunya, les Illes i el País Valencià. En definitiva la Teresa Maria Ballester va lluitar perquè fos possible que els alumnes del Matarranya pogueren aprendre la llengua pròpia del territori transmesa pels seus avantpassats i sovint oblidada i desprestigiada al llarg de la història.
 De la mateixa manera col·laborava habitualment amb articles en català a la revista local Plana Rasa editada per l’Associació Cultural Sucarrats i participava molt activament en la vida local de la seua vila. Va col·laborar en dos llibres del seu amic José Antonio Carrégalo: Monroyo. El hàbitat disperso (las masias)(2003) on apareixen diverses il·lustracions de la vida al mas iMont-roig. Patrimoni immaterial (literatura oral)(2007). Va esculpir la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció que presideix l’atri de l’església de Mont-roig.
El 2011 se li diagnosticà una greu malaltia i va morir el 26 de setembre del 2015, massa jove. L’enterrament fou multitudinari i el record de la seua vitalitat i lideratge serà permanent per a tots aquells que ens sentim identificats amb els seus ideals i projectes.



​​INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA


Facebook: Associació ASCUMA
Institut d'Estudis del Baix Cinca

diumenge, 15 de gener de 2017

Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d'Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.




Marcel Pena

-Quina relació tens amb el Matarranya?
Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

-Segueixes l'actualitat política del Matarranya?
La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarranya no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta

-El Matarranya és una mica com la Franja, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.
El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Catalunya i el País Valencià, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

-Què falta a la Franja per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?
Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.
Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s'ha alimentat molt. És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé". No, el Matarranya no s'enfonsa per culpa dels catalans, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de PPCC.

-Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Catalans com a referència, en aquesta recuperació?
Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarranya, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Catalans a la Franja.

-També s'ha intentat fer des de Catalunya, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.
L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Cultural del Matarranya, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.

-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.
Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals.
Estació de Valljunquera (Font)


-La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?
Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja.

-A part de la llengua, què més uneix el Matarranya i les comarques veïnes?
El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.

-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?
El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarranya hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, és un recurs discursiu.

-Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.
Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja.

-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja només ideològicament?
Això és un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen tres realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat espanyol. Això seria plurinacionalitat.
I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa.

-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?
No n'hi ha a la Franja ni pràcticament a la resta de Països Catalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Catalans és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.
Tot i així, hi ha molta gent de la Franja que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Catalans.

-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?
Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Les Illes i el País Valencià no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i el País Valencià la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Catalans.

-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Catalunya i la resta dels Països Catalans?
Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Catalans. Si s’assoleix la independència de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a les Illes i al País Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la República Catalana.

-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d’acabaran les relacions amb Catalunya.
El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.
A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot allò de la Catalunya independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.
A més, que Catalunya va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

-El que sí que podria passar és que la independència de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.
En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República catalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perquè Catalunya tensarà positivament la resta de comunitats catalanoparlants.

-Com per exemple?
S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja ho és bastant més que Saragossa. A la República catalana, Barcelona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta...

-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.

dimecres, 4 de gener de 2017

"Camins de Cruïlla", per Octavi Serret i José Luis Soler


L'Octavi Serret (Llibreria Serret) i en José Luis Soler (promotor cultural i turístic) ens conviden a disfrutar-ne de la comarca del Matarranya, a través del seu article a la revista Descobrir, que aquest mes dedica un reportatge especial a aquesta bonica demarcació del sud de la Franja de Ponent.


dimecres, 21 de desembre de 2016

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d'art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d'un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l'encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d'espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.



Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:

1.    Atenent a l'antecedent històric, quan en un context d'enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l'any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.
2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.
3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.
4.    Experts en la restauració i conservació d'obres d'art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.
5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 

A continuació afegim la llista de signants inicials:
Signants col·lectius:
CASAL JAUME I DE FRAGA - ACPV
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA
GRUP MUNICIPAL D'ERC-AVANCEM  A LA PAERIA DE LLEIDA
INTERSINDICAL-CSC
POBLE LLIURE
ASSEMBLEA TERRITORIAL DE L'ANC A ALMACELLES
ÀMBIT DE LLENGUA I CULTURA DEL PDECAT
PLATAFORMA D'ENTITATS CULTURALS DE LLEIDA

Signants individuals:
- Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
- Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA
- Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA
- Carles Barrull (historiador). FRANJA
- Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA
- Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA
- Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN
- Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA
- Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA
- Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA
- Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER
- Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA
- Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
- Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA
- Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA
- Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
- Júlia Laforga Casanovas (El Torricó, la Llitera). FRANJA
- Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA
- Josep Mesalles (professor). FRANJA
- Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA
- Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA
- José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
- Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
- Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA
- Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Guillem Arnau San Martin Guiral (Fraga, Baix Cinca). FRANJA
- Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA
- Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
- Albert Velasco (Historiador i conservador al Museu de Lleida). CATALUNYA
- Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ
- Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA

“Una bressola per a la Franja”, per Òscar Adamuz




Òscar Adamuz Moviment Franjolí per la Llengua
En aquet 2016 que ja agonitza celebrem que fa 40 anys que obrí la primera escola de la Bressola a la Catalunya Nord, la de Sant Galdric, amb només 7 alumnes. L’efemèride no és menor, ja que fou l’embrió d’una xarxa d’escoles associatives que tenen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament en un Estat com el francès, on hi ha una diferència de consideració sideral entre la llengua nacional, el francès (portadora dels valors de la república i exportada a mig món) i la resta de “llengües regionals” (basc, cors, occità, català, bretó, etc.). La “grandeur” contra el “patois”.
Però vet aquí que, enmig d’aquest oceà francòfon hostil, surà un projecte que atorgava a la llengua catalana el rang de llengua educativa. Quaranta anys després aquest projecte està consolidat i actualment són set els centres educatius de la Bressola i més de 900 els alumnes que reben l’escolarització en la llengua pròpia de la Catalunya Nord. L’esforç i la tenacitat dels activistes del nord i del sud de les Alberes arrencaren el compromís de suport (i les anhelades subvencions) de moltes institucions, novament, nord i sud enllà. Aconseguiren també el petit miracle que l’Estat francès reconegués el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i sufragui el sou dels mestres passats cinc anys de l’obertura d’una Bressola.
Aquesta xarxa creix moderadament per manca de recursos humans i econòmics, però la demanda de places augmenta entre una població que, o bé ha perdut el català fa un parell de generacions o bé és d’origen francòfon. Aquest darrer és un fet a destacar, tot i que, malauradament, aquestes escoles de la Bressola i altres centres immersius en català a l’educació pública (com l’escola Arrels) no deixen de ser l’excepció benintencionada d’una norma més francesa que Robespierre… En aquest cas, però, cal ressenyar que el sistema funciona. L’alumnat que fa la primària a la Bressola no canvia de cicle amb un nivell inferior de francès (fet que preocupa les famílies) respecte a l’educació estàndard estatal. Potencials nous parlants de català estan creixent en contacte amb les tradicions del país i amb l’aval d’un mètode pedagògic de prestigi reconegut, basat en la verticalitat. El trencament de la transmissió generacional de la llengua a la Catalunya Nord no impedeix que aquest model d’escola hagi fet una escletxa (per petita que sigui) a la potent República francesa.
Ara bé, la gran pregunta: havent aconseguit aquesta presència a la Catalunya Nord, és possible l’exportació del model de la Bressola a un altre territori de parla catalana?
Per exemple, el cas de la Franja de Ponent pot semblar oposat al de Catalunya Nord. Sobretot (a banda de la diferent administració estatal) per allò tan epidèrmic del nombre de parlants de català a un i altre territori. Tanmateix, si estirem una mica la corda, trobarem força punts en comú: a la Franja, com a la Catalunya Nord, la llengua pròpia no té cap mena de reconeixement oficial ni és la llengua vehicular de l’escola. En ambdós llocs el català és, en essència, una llengua per a la llar i els amics, reservant per a les “coses formals” l’ús de la llengua estatal.

La situació del català als centres educatius de la Franja penja del fil que suposa la voluntarietat de l’alumnat de cursar l’assignatura de català dos o tres hores per setmana, amb algunes excepcions.
Sota aquestes circumstàncies, una escola immersiva en català pot ser viable a la Franja? Com sempre, la resposta pot quedar oberta, però sembla clar que unes escoles (en principi concertades o privades) on el català esdevé amb naturalitat el mitjà de comunicació habitual podria fer pujar la llengua a un estatus social molt més digne que l’actual. Que el català deixi de presentar l’estigma de no poder ser una llengua de cultura i prestigi és una de les claus per sortir de la marginació pública en la qual es troba.
Si aquestes escoles, aquestes “Bressoles franjolines”, traslladen, juntament amb la llengua de treball, els mètodes pedagògics innovadors reconeguts a nivell europeu (verticalitat, coresponsabilitat, projectes, intercanvis, etc.) que han permès traçar una escletxa al rígid sistema educatiu francès, i que fins i tot té en compte els valors inclusius que representa la Bressola en una societat cada vegada més multicultural, per què no és possible que les famílies de la Franja tinguin la possibilitat d’escollir unes escoles on la llengua de casa sigui la preeminent?
Com tantes voltes, allò que les institucions públiques no fan se n’encarrega la societat civil.
Defensar una educació pública, plural i de qualitat no està renyit amb la idea de tenir escoles Bressola a la Franja. Si a sobre la transmissió oral de la llengua de pares a fills s’està trencant i els xiquets s’aboquen a relacionar-se en castellà, la iniciativa potser esdevé un xic urgent.
Quan veurem, doncs, una Bressola per a la Franja?

dimarts, 20 de desembre de 2016

Propostes per a la Franja des d'Enllaçats per la Llengua


El passat 17 de desembre la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua va celebrar la seva trobada anual a Castelló de la Plana, en el marc de la commemoració dels 84 anys de les Normes de Castelló.
El Moviment Franjolí per la Llengua va participar de la reunió, on es va aprovar un document amb mesures concretes per a fomentar l'ús social i la unitat de la llengua catalana.

En concret, les mesures per a la Franja amb l'aportació del Moviment són les següents:

-Proposar una xarxa Llull de municipis de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa, a l'estil de l'existent al País Valencià. La participació a l'Institut Ramon Llull ha de permetre promoure diverses manifestacions culturals en català pròpies de la Franja (literatura, arts, escultura, música, etcètera) i la seva projecció internacional mitjançant la xarxa Llull. El fet de pertànyer a un projecte de promoció exterior incentivarà el sector cultural sorgit del territori.

- Emprendre mesures actives per implementar la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa i coordinació amb les institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

----------------------------------------------------------------------------------------------



La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) demana a les institucions mesures concretes per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua catalana.

ExLL ha realitzat la seva trobada anual a Castelló de la Plana, on s’ha fet balanç dels objectius plantejats, de les accions endegades i de les fites assolides d’aquest 2016.

D’ençà de l’inici de la campanya per un Espai de Comunicació en Català s’han produït avanços en aquest camp com és la recepció del Canal 33 i el 3/24 a les Illes Balears, la recepció d’IB3 al Principat, l’aprovació de la resolució del Parlament de Catalunya que insta el seu govern a constituir el Consell Audiovisual Català amb la participació dels governs de les Illes Balears i el País Valencià. Encara falta la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana. S’havia anunciat que seria per l’octubre, però encara no s’ha fet efectiva. És molt important per a la pervivència del català comptar amb mitjans de comunicació en català a tot el territori i que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern espanyol quan va ratificar la Carta europea de les llengües que regula el dret a rebre les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua. ExLL anuncia el seguiment d’aquesta campanya.

A la reunió s’ha acordat de plantejar noves propostes per aquest 2017 pel conjunt del domini lingüístic, des de dos criteris bàsics; que tinguin en compte l'especificitat de cada territori del domini dins el context general i que es basin en objectius realitzables a curt i mitjà termini.

Han estat moltes les accions realitzades aquests darrers quatre anys. Hem treballat enllaçats per fer realitat un espai comunicatiu català, per l’escola en català a la Franja, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears, al País valencià... també hem treballat per la normalització de l’ús de la llengua i per demanar la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa. Aquest 2017 ExLL planteja tres grans eixos de treball:

1) l'enfortiment de la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic
2) mesures de foment de l´ús social del català.
3) aprofundir en la coordinació de les accions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic

1/ UNITAT DE LA LLENGUA

Amb l'objectiu de visualitzar a tot el domini la unitat de la llengua, per endegar accions per a la implicació de les institucions de tot el territori.
En la línia de la moció aprovada pel Parlament del Principat a favor de l'espai de comunicació català s’han de fer els passos per a:

a) Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull, així com proposar una xarxa Llull de ciutats de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa.

b) Proposar i facilitar mocions a aquelles institucions regionals o autonòmiques del domini lingüístic perquè es manifestin a favor de l'espai de comunicació català (Corts Valencianes, Parlament de les Illes, Consell Regional CatNord...), la creació del Consell Audiovisual i seva implementació.

c) Estudiar la possibilitat d'endegar alguna campanya per a que l'Estat francès signi la Carta Regional de les Llengües Minoritzades, i pel compliment d’aquesta per part de l’Estat espanyol i italià.


2/ ÚS SOCIAL

Coneixedors la diferent situació de la llengua a cada part del territori, Enllaçats per la Llengua vol endegar accions per a promoure l'ús social del català i insta a les administracions corresponents el compliment de les següents demandes:

Al País Valencià aconseguir una veritable Llei d’igualtat lingüística i que els drets lingüístics dels valencianoparlants estiguin garantits, especialment als àmbits escolar i de funció pública per la qual cosa exigeix la incorporació de la competència lingüística per l’accés a les Administracions Públiques, la millora del decret de Plurilingüisme i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció del valencià. Reobertura d’una RTVV de qualitat i en valencià i la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3.

A la Franja cal emprendre mesures actives per implementar de la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa.

Al Principat d’Andorra, tot i ésser un estat sobirà, s’ha d’incentivar la presència i l’ús del català al comerç i  la reciprocitat de mitjans entre el canal públic estatal, la xarxa de televisions locals i IB3.

Catalunya Nord la difusió de tots els canals de TVC i deslocalització de continguts propis de Catalunya del nord. L’ aplicació real de l'oficialitat del català al "Conseil Général des Pyrénées Orientales" i que les institucions públiques de Catalunya del Nord equiparin els nivells d'inversions en ensenyament en català al que fan les institucions de Bretanya amb la seva llengua.

Al Principat de Catalunya cal promoure el català com a llengua de cohesió social, acabar amb la discriminació lingüística en àmbits com el judicial, l’etiquetatge de productes o la industria audiovisual. Reforçar l’escola pública catalana amb el català com a llengua vehicular i activar la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català amb els altres territoris.

A l’Alguer promocionar l’alguerès des de les institucions publiques locals, regionals i estatals en sectors com la toponímia, l’escola, la literatura i els comerços, tot reconeixent la tasca que fan per la llengua les entitats civils.

A les Illes Balears que el govern de les Illes Balears lideri sense por la normalització del català, desenvolupi el pla d’accions que ha elaborat el Consell Social de la Llengua Catalana amb l’ajuda de tots els sectors socials, econòmics i institucionals, així com de persones i entitats que sempre han treballat per la pervivència i l’ús del català. Hi ha necessitat que el govern en ple treballi per augmentar la presència del català a l’escola, als mitjans de comunicació, a l’administració, a la justícia i al lleure, al comerç, a la sanitat i que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua de cohesió social i que ofereixi noves oportunitats a totes les persones que el vulguin aprendre.

3/ COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PER LA LLENGUA

ExLL considera necessària la coordinació de les actuacions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic per defensar la llengua que compartim dels atacs dels governs espanyol i francès, aconseguir avançar realment en el procés de normalització lingüística i en el seu reconeixement internacional.
Per aquest darrer fet la xarxa d’Enllaçats s’adhereix al Protocol per la garantia dels drets lingüístics promogut avui a Donostia per KONTSEILUA i impulsat per entitats com CIEMEN, ELEN o LINGUAPAX, entre d’altres, amb aportacions de col·lectius que treballen per les llengües minoritzades d’Europa.
                                               
Enllaçats per la Llengua,                 
Castelló de la Plana 17 desembre de 2016 

                                                 enllacatsperlallengua@gmail.com


dissabte, 10 de desembre de 2016

La Franja, massa aïllada i oblidada, per Joaquim Torrent

                                                                                                                       

LA FRANJA, MASSA AÏLLADA I OBLIDADA

És indubtable que a l’hora d’analitzar la realitat de la Franja apareixen una sèrie de clarobscurs. De fet, motius tant per ser optimistes com pessimistes no en falten, de tota manera la nostra obligació és que d’aquests darrers cada dia n’hi haja menys, malgrat la magnitud dels obstacles a superar –Tant de bo siga així! Feta aquesta precisió, no se’ns escapa, a més, que és molt difícil obtenir estadístiques d’unes terres que fins ara només eren una simple extensió dels diferents àmbits provincials aragonesos. 

I si bé en l’actualitat es troben emmarcades per les noves comarques creades per l’administració autonòmica aragonesa, aquests marcs també engloben altres parts que no tenen res a veure amb la Franja. Fins i tot bocins d’aquesta han quedat integrats dins marcs comarcals majoritàriament aliens. I en l’únic cas –el Matarranya– que s’ha creat una comarca amb municipis exclusivament catalanoparlants n’ha quedat fora una part molt significativa. 

Per tant, és extraordinàriament difícil trobar estudis i estadístiques referides a la Franja, no ja per la seua escassesa, que també és el cas, sinó per la inexistència prèvia d’unes comarques oficials –i no diguem ja de cap marc supracomarcal! Així doncs, seria molt d’agrair que des de les entitats que lluiten per la Franja s’intentés establir una mena de centre estadístic i d’estudis dedicat a arreplegar dades, informació i treballs referits en aquest territori. 

Seria una tasca feixuga, però força necessària, i que reportaria –no ho dubtem– un immens benefici a les terres de la Franja, i moltíssim més efectiva que molta xerrameca retòrica que no du enlloc -seria bo que el futur centre Jesús Moncada que vol crear l’ ajuntament de Mequinensa complís aquesta funció. Deixare’m passar de llarg aquesta oportunitat?-.

Continuant amb les relacions humanes, un fet de transcendència cabdal per al desvetllament cultural de la Franja ha estat que molts joves hagen hagut de traslladar-se al Principat per cursar estudis superiors –en els darrers temps molts a la nova universitat de Lleida. Ben sovint el consciènciament d’aquests joves s’ha produït en contactar amb el món de la cultura catalana. 

Això, però, no ha estat obstacle per a la consolidació de les fronteres autonòmiques, que han constituït un fort entrebanc per a la intercomunicació i han afavorit, per exemple, la manca de canals de distribució de la producció cultural catalana escrita –llibres i revistes culturals– i dels «mass media» escrits –diaris i revistes d’ informació general-, malgrat l’existència d’algunes meritòries iniciatives editorials a la Franja, que, llastimosament, tampoc no han trobat tot el ressò que caldria al Principat. Quant als «mass media» audiovisuals –TV3–, fins ara han pogut sintonitza-se força bé a les terres de la Franja, de tota manera hi hauria d’haver un blindatge jurídic que en garantís la permanència de la seua recepció; tampoc no podem oblidar l’impacte negatiu que té el fet que la televisió autonòmica aragonesa siga un mitjà íntegrament en castellà.

No podem obviar, tanmateix, que si bé les relacions i intercanvis de tot tipus entre la Franja i el Principat són d’una gran intensitat a tots els nivells encara serien més intensos si no fos per les interferències provinents del poder autonòmic de Saragossa, des d’on s’observa aquesta realitat amb recel i s’ intenta alçar barreres de tot tipus on abans no n’hi havia, encara que, tot s’ha de dir, ben sovint tampoc no existeix una consciència de ser en territori de parla catalana per part de empresaris, entitats i visitants del Principat.

 Així, a les sucursals de caixes d’estalvi catalanes la presència de la nostra llengua és pràcticament inexistent, i també en força actuacions d’artistes o grups folklòrics del Principat s’opta per negligir l´ús del català… 

Una mostra de les relacions esmentades ha estat fins ara el gran ús que ha fet gran part de la població de la Franja de centres sanitaris del Principat, així com, també, de centres educatius Pel que fa al turisme provinent de la resta de terres de parla catalana, que juga a la Franja un paper de primer ordre, podem dir que amaga un gran potencial, que seria molt eficaç per neutralitzar en l’àmbit cultural determinats obstacles artificials -; aquest potencial no arriba a manifestar-se en tota la seua plenitud, ja que molts visitants catalanoparlants ignoren la realitat cultural de la zona, i per ignorància –i en determinats casos per temors infundats– renuncien a expressar-s’hi en la nostra llengua comuna, cosa que, a més de doldre, constitueix una autolimitació completament injustificada que amb l’esforç de tothom caldria intentar esmenar -un cas a banda seria el dels descendents d’antics pobladors de la Franja que en temps de vacances retornen a l’antiga casa familiar, els quals tampoc no fan la pressió que caldria.

Joaquim Torrent, geògraf i escriptor

Font: ICFP