dissabte, 27 d’agost de 2016

Conversa sobre el benasquès entre Joaquim Torrent i Antoni Babia [Temps de Franja]

                                                                          Font
Conversa amb Antoni Babia
Joaquim Torrent // Temps de Franja
Toni Babia, un “homenàs” descendent de ribagorçans i resident a Catalunya, és especialista en parlars pirinencs i va ser autor del llibre “La Franja de la Franja”, editat ara fa tretze anys justos per Empúries i dedicat al parlar i la problemàtica de la Vall de Benasc. Crec que val la pena reflexionar al voltant de les seues opinions, reflectides en les contestes d’aquesta entrevista, feta amb motiu de l’aparició de l’obra esmentada, i que reprodueixo tot seguit.
J.T.- D’on prové la teua vinculació amb la Vall de Benasc?
A.B.- Primer de tot de tindre arrels familiars a la zona. Això ha estat una porta oberta per al millor coneixement d’aquestes terres, juntament amb la meua gran afició al muntanyisme. Aquestes circumstàncies van propiciar el meu progressiu interès per la parla de Benasc, que em va conduir a adquirir el diccionari benasquès d’en Ballarin, el qual em va proporcionar molta informació i em va servir de base, en combinació amb la pràctica, per a arribar a parlar bastant bé el benasquès.
J.T.- Com veus l’actual situació sociolingüistica de la Vall?
A.B.- Fa uns quants anys hi havia una quantitat més gran de benasquesoparlants. Ara si bé les noves generacions solen conèixer el benasquès difícilment el parlen entre ells, llevat de casos molt puntuals. Es detecta un cert abandonament. Tot i això és l´única vall pirinenca dintre la comunitat aragonesa -tot prescindint d’altres zones de la Franja- on la gent fa servir, tot i la problemàtica existent, la parla local amb una certa assiduïtat. Als altres llocs els parlars locals, a nivell quotidià, o bé s’hna extingit o bé s’han reduït a un nivell purament relictual.
J.T.- Tu subscriuries l’afirmació que el benasquès és una forma de català?
A.B.- Sí, en el llibre “La Franja de la Franja” ho vaig intentar explicar. Tinc enquestes lingüístiques fetes a Benasc al llarg del segle on es pot observar com determinades característiques “catalanes” van desapareixent al pas dels anys. Es veu com han existit participis acabats en “AT”, mentre que ara acaben en “AU” i, fins i tot, està apareixent la terminació “AUS” en els plurals, quan la forma tradicional ha estat “ATS”. Això demostra fins a quin punt és important tenir en compte els factors diacrònics en els estudis lingüístics. De la mateixa manera, si bé actualment a la resta de la concs de l’Éssera hi predomina el castellà, els estudis diacrònics ens demostren que s’hi havia parlat català, fronterer, però català. A més, hem de pensar que els parlars aragonesos no són tan homogenis com a primer cop d’ull pot semblar, així, per exemple, els de la zona oriental tenen molts trets autònoms, com el pretèrit perfet perifràstic, que els acosten al català. I et diria més, la gran batalla de determinats cercles es desvincular el benasquès de tot allò que faça olor de català.
J.T.- Quins són els obstacles més grans als quals s’enfronta el benasquès per la seua supervivència?
A.B.- Evidentment el turisme de masses i la manca més absoluta de prestigi i de voluntat de restituir-li un mínim ús social. Així, per exemple, en la concessió anual dels premis literaris en benasquès la presentació per part de les autoritats municipals s’ha fet usualment en castellà. Hi ha la consideració secular del benasquès per part dels seus parlants com un estigma, com una cosa impròpia per a certs usos. Així no ens hauria d’estranyar la seua exclusió habitual de la programació de ràdio Benasc. D’altra banda les asssociacions que se suposa que treballen pel benasquès tampoc no ho tenen gaire clar. Prefereixen vincular-se, d’una manera forçada, amb l’aragonès en comptes, no ja de vincular-se amb el català, sinó de buscar un “status” autònom, com el de l’aranès respecte de l’occità general. Cal recordar que l’aranès disposa d’una política lingüística pròpia, cosa que no es pot dir del benasquès, al qual li és negada. També, penso, els catalanoparlants hauríem de canviar d’actitud en les nostres visites a la Vall. En el meu llibre demanava als lectors que aprenguèssen les quatre diferències del benasquès i que procuressen parlar-lo; de tota manera també estan legitimats a parlar en la seua varietat pròpia de català, sense cap problema.
J.T.- Arriben a la vall de Benasc els mitjans de comunicació en català?
A.B.- TV3, almenys fins ara, sí. I sembla que ho seguirà fent. Et puc explicar, al respecte, com en una casa de Grist, on el pare és benasquesoparlant, la mare em va assegurar que el fill menut sempre mirava i entenia els dibuixos animats de TV3.
J.T.- Coneixes casos d’immigrants que s’integren en el parlar benasquès?
A.B.- N’hi ha. Conec una xicota de Sant Boi que va anar a viure a Bissaüri i ara el parla als seus fills, als quals també els ha ensenyat el català estàndard. Ara, és difícil que immigrants no catalanoparlants assumeixquen el benasquès. Un cas molt demostratiu és el de Francho Nagore, estudiós de l’aragonès. Ell sempre ha fet gala del seu coneixement de les parles pirinenques, i quan ha anat a diferents llocs del Pirineu aragonès sempre ha fet servir la parla local, menys a Benasc, on no ho ha pogut fer; cosa que no fa més que constatar les diferències del benasquès amb els parlars aragonesos.
J.T.- Existeixen estudiosos benasquesos favorables a la llengua catalana? S’hi detecta alguna forma d’anticatalanisme?
A.B.- Sí que hi són, fins i tot tinc contactes amb alguns. Podria esmentar, entre d’altres, José Antonio Saura Rami, amb qui he mantingut una amistosa relació epistolar en benasquès. És un lingüista molt vàlid, que, sense cap prejudici preconcebut i des d’una total independència, s’ha dedicat a sistematitzar el benasquès i a ressaltar-ne les característiques pròpies, sense estar tancat a cap opció. Pel que fa a l’anticatalanisme, no crec que hi siga d’una forma generalitzada. Més enllà dels tòpics no hi ha un sentiment d’hostilitat. És més, si mostres bona voluntat i t’esforces a parlar benasquès amb els habitants de la Vall de seguida et mostraran simpatia i els tindràs guanyats.

NOTA: L' amic Toni Babia comunica a través de facebook que té en el seu poder 300 exemplars de "LA FRANJA DE LA FRANJA" i que està disposat a enviar-los-hi a qui li ho demane -únicament pagant les despeses postals-, ja que li ocupen massa espai a casa seva i necessita desprendre-.se'n..... Així que ja ho sabeu
.....

dilluns, 22 d’agost de 2016

Panorama dels mitjans en català a la Franja


PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.
Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: la revista Temps de Franja és una revista editada a la Franja i publicada íntegrament en català, RàdioMatarranya també emet la programació en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social. 

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d'escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d'Estudis Ribagorçans, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d'altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”. 

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó. 





(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d'agost de 2016: "Eix Mediterrani: camins comunicatius".

Fotos de l'acte 












Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:


dijous, 18 d’agost de 2016

El Moviment Franjolí a l'UCE aquest dissabte, 20 d'agost







El dia 20 d’agost de les 17 hores fins les 19 hores, el Moviment Franjolí per la Llengua hi serà a Prada de Conflent (Catalunya del Nord) on Òscar Adamuz, Coordinador del Moviment Franjolí, ha sigut convidat al debat “L'eix mediterrani: camins comunicatius”organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, on explicarà l’estat actual i el futur dels medis de comunicació de la Franja de Ponent.



La Universitat Catalana d’Estiu es organitza del 17 al 23 d’agost a Prada de Conflent on aquest any tenen com a tema “L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura

dimarts, 2 d’agost de 2016

Escola d'estiu de CLARIÓ-"Estimem la nostra llengua i el patrimoni"


Recull de fotos de la trobada a Vall-de-roures


Aqui us deixem un recull de fotos que hem fet per Vall-de-roures el dia 31 de juliol de 2016, dia en què vàrem assistir a la Trobada literària a la localitat matarranyenca, en suport dels escriptors i dels 35 anys de la Llibreria Serret.






























dijous, 28 de juliol de 2016

Trobada literària a Vall-de-roures, diumenge 31 de juliol de 2016

Diumenge 31 de juliol se celebrarà a Vall-de-roures (Matarranya) una trobada literària on col·lectius d'escriptors debatran sobre projectes conjunts al voltant de la Llibreria Serret. El Moviment Franjolí per la Llengua i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua donen suport a aquesta iniciativa cultural.


Els narradors de les comarques centrals de Catalunya fan cap al sud pel 31 de juliol convocats per Joan Pinyol !!!


TROBADA LITERÀRIA A VALL-DE-ROURES, DIUMENGE 31 DE JULIOL DE 2016

PARTICIPANTS : Col·lectiu Narradors Centrals i escriptors de les Terres de l’Ebre, entre altres col·lectius d’escriptors.

PROGRAMA

1. Trobada a la Llibreria Serret. Plantejament del projecte d’un llibre col·lectiu amb textos que hauran d’estar inspirats en aquella localitat del Matarranya. Exposició i venda de llibres propis a la Llibreria Serret.

2. Passejada col·lectiva per Vall-de-roures (visita guiada a través dels llocs més singulars de la població)

3. Realització del Concurs de literatura ràpida “Camins Serret”.

4. Dinar de germanor a la Font del Miro  http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca (un restaurant que disposa d’un menjador independent per a 400 persones). Després es farà l’acte d’agermanament literari, la commemoració dels 35 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, també es llegiran diversos textos de forma voluntària i hi haurà una sobretaula en què es debatrà la situació de les fronteres internes de la literatura catalana actual. Comptarem amb les intervencions de diversos representants dels col·lectius d’escriptors aplegats allí (de Narradors Centrals, d’Escriptors Ebrencs, del Camp de Tarragona, del Moviment Franjolí i Enllaçats per la Llengua…)

5. Per acabar : Entrega de premis del Concurs de literatura Ràpida “Camins Serret” i recital final a càrrec de Pau Gener i Copa de cava de comiat.


NOTA : Hi ha la possibilitat de fer-hi cap la nit anterior i allotjar-se a un dels hotels de Vall-de-roures dels que podem trobar al web http://www.trivago.es/valderrobres-102608/hotel. Si és el cas de molts, s’organitzarà una activitat per al dissabte a la tarda a Arnes i una altra de nocturna dissabte a la nit a Vall-de-roures.

L’organització.