dissabte, 27 d’abril de 2013

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES


MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES


Davant l'aprovació per part de les Corts aragoneses de la "nova Llei de llengües" esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l'antic projecte heretat de l'antic govern que concedia una timida consideració a la realitat plurilíngüe de l'Aragó, declarem el següent:

-L'absurditat de la negació d'una realitat cultural diversa a l'actual Comunitat Autònoma d'Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents.

-Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d'intent d'anorreament  contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l'aquiescència del PSOE.

-Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d'Aragó a les fronteres de l'actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d'un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres contígües.

-Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l'actual govern aragonès.

-Que l'atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu.

-Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n'és pròpia d'una franja  que s'estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

-Que aquesta imposició s'ha fet en nom d'unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona  catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d'altres opcions polítiques de l'Aragó.

-Per tot això demanem:

 Respecte per la realitat multicultural de l'Aragó, la derogació inmediata de la nova "llei de llengües" que nega el dret a l'ensenyament i a la normalització  en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja,  que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

-Creiem fermament que ara més que mai és l'hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d'Enllaçats per la Llengua.

-Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. 

-L'escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l'especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.

     27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua 

dijous, 25 d’abril de 2013

Moviment Franjolí per la Llengua arranca a les xarxes socials

Avui hem inaugurat pàgina a Facebook per a fer ressò la nostra causa, un Moviment que cumpleix un any de vida en el què des de el primer moment hem defensat la nostra llengua, cultura i història. El nostre treball va començar amb l'avís de canvi de Llei de Llengües, cosa que es va confirmar al Juny del mateix any.

Us deixo la nostra pàgina de Facebook:

Moviment Franjolí per la Llengua

També inaugurem nou correu electrònic:

movimentfranjoli@gmail.com 

divendres, 5 d’abril de 2013

Entre l'aragonès i el català; el cas de Benasc




En un context de recentralització de l'estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d'aquesta situació per la seva condició d'especifitat lingüística i cultural dins d'un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l'estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d'aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s'ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l'Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l'aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l'altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l'historiador valencià Vicent Baydal d'una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l'enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia:

L'alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?


L'altre dia, en parlar de l'expansió medieval del català i l'aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d'isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s'hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d'aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d'eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d'Iberolingua, que ha donat a conéixer l'Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l'esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d'alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d'Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d'altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l'altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 


(Documental en benasqués sobre l'hospital del poble)

Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d'alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l'alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d'altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l'aragonés. Tant és així que encara d'altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l'altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l'aragonés de transició al català i el català de transició a l'aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l'últim dels mapes que enllace a continuació.



Enllaç a l'article original, amb més mapes, vídeos i reflexions de l'autor.