dimecres, 24 de desembre de 2014

Bones festes i Bon any 2015 des del MFLL

















                                            La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no està morta.


Desideri Lombarte






Post blog Josep Mª Bargalló sobre Lombarte




divendres, 28 de novembre de 2014

Gala anual de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca [IEBC]

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebra la seua gala anual, que enguany tindrà lloc dissabte 29 de novembre, a les 19:00 hores, al Local social de Vilella de Cinca.

Com és habitual, durant l’acte es lliuraran els guardons Josep Galan a la normalització lingüística i cultural.
 
XVIII Premis Josep Galan:

Premiarem el Club de atletismo Fraga-Bajo Cinca, que publica comunicats i informació diversa a la seua pàgina de Facebook en castellà i en català. I també guardonarem el grup de teatre de l'Associació Cultural 'Branquil' de Saidí, que l'estiu passat va representar amb gran èxit l'obra 'Per les ganes d'heredar'.
 D'altra banda, al llarg de la gala s'anunciaran els projectes d’investigació que han merescut les XXV Beques Amanda Llebot.

Clourà l’acte una actuació musical a càrrec de Marta Larroya (flauta travessera) i Andrés Sánchez (guitarra).

dimarts, 4 de novembre de 2014

La Franja de Ponent pels lligams amb el procés de Catalunya


Una sèrie de personalitats originàries de la Franja han signat una declaració amb la què reclamen els lligams de tots tipus de les comarques franjolines amb Catalunya, donen suport al procés d'independència política que viu el Principat del qual volen sentir-se partíceps, i en parlen de les possibilitats que se'n deriven a la resta de l'àmbit lingüístic, tot accentuant la catalanitat de la Franja.
Declaració:
Els sotasignats considerem que el futur de la Franja de Ponent està lligat al futur de Catalunya i que l’hem de compartir en els àmbits econòmic, empresarial, cultural, lingüístic, social, educatiu, sanitari..
Catalunya està vivint el procés cap a la Independència que tindrà unes conseqüències indiscutibles que afectaran tot l’àmbit lingüístic català.
Per aquesta raó, els ciutadans originaris de les comarques de la Franja que signem aquest document creiem convenient i necessari fer aquesta declaració de suport al procés i perquè es produeixin aquells efectes positius també a la Franja.
Aquesta declaració vol ser una constatació del nostre interès i implicació en el procés en tant que components de la comunitat lingüística catalana i partícips de la catalanitat.
Franja de Ponent, 3 de novembre de 2014
SIGNATURES:
Francesc Ricart (Baix Cinca)
Silveri Gómez (Baix Cinca)
Marta Canales (Baix Cinca)
Quim Gibert (Baix Cinca)
Carles Barrull (Ribagorça)
Josepa Vilar (Baix Cinca)
Paulí Fontoba (Matarranya)
Susanna Barquín (Baix Cinca)
Àngel Soro Gallinad (Baix Cinca)
Francesc Blanch (Llitera)
Joaquim Montclús (Matarranya)
Júlia Laforga (Llitera)
Francesc Serés (Baix Cinca)
Guillem Arnau San Martín (Baix Cinca)
José Miguel Gràcia (Matarranya)
Maite Alastruey (Llitera)
Mercè Gimeno (Matarranya)
Ricard Solana (Matarranya)
Ascensión Riu (Llitera)
Cèlia Badet (Matarranya)
Carles Pascual (Ribagorça)
Dolors Guiral (Baix Cinca)
Ramon Pedro Roy (Ribagorça)
Luís Puchol (Matarranya)
Eva Roselló (Matarranya)
Manel Riu (Ribagorça)
Mir Roy (Ribagorça)
Josep Galan Pérez (Baix Cinca)
Sebastià Aguilar (Llitera)
Josep Mesalles (Baix Cinca)
Artur Quintana (Matarranya)
Aurora Fontoba (Matarranya)
José Ramon Estupiñà (Matarranya)
Antonio Joaquín Abàs (Matarranya)
Marcel Pena (Llitera)
Josep Maria Moré (Ribagorça)

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Proposta de "Jornades de la Franja"

Panell dedicat a la Franja a l'exposició de la FOLC
Recentment s'han celebrat al Born Centre Cultural de Barcelona, unes jornades força reeixides dedicades a l'Alguer, cosa que ens ha fet plantejar si no seria possible celebrar unes jornades similars-també en cap de setmana- dedicades a la Franja.
Creiem que sí, i que també tindrien gran èxit.

Ens atrevim a proposar un esbòs de programa i de persones que hi podrien intervenir. Evidentment és una proposta provisional i totalment oberta, però que, si de cas, podria servir com a base de partida.

Dissabte matí. Projecció de la pel·lícula "Aguaviva", rodada a Aiguaviva de Bergantes, i posterior col·loqui amb la seva directora, Ariadna Pujol, juntament amb altres persones significatives del Matarranya; com Natxo Sorolla, sociolingüista, Artur Quintana, excatedràtic i estudiós de la llengua, i Joaquim Montclús, historiador.

Dissabte tarda. Xerrada-col·loqui dedicat a un tema tan primordial com l'ensenyament; amb Francesc Ricart, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i fragatí, Paco Bertran, professor de l'Institut de Fraga, Pepa Nogués, mestra i promotora de l'Associació de Pares en Defensa del Català CLARIÓ, i Manel Riu, docent d'institut i natural de Benavarri.
Posteriorment, un altre debat dedicat a la literatura frangenca, amb Hector Moret, Mercè Ibarz, Juli Micolau i Carles Terès com a ponents, amb la presència també d'Octavi Serret.
Cal dir que durant les jornades hi podria haver una exposició de les fotografies fetes a Mequinensa per Jesús Moncada, i una altra dedicada al pena-rogí Desideri Lombarte.

Diumenge matí. Actuació dels intèrprets franjolins "Duo Recapte" i Àngel Soro, cantautor.
Després xerrada-col·loqui sobre les possibles actuacions polítiques futures a la Franja, amb la intervenció de l'alcaldessa de Mequinensa, Margarita Gòdia, de l'alcalde d'Alcampell, Josep A. Chauvell, de l'alcalde del Pont de Montanyana, Javier Berga i del regidor per Calaceit, Paulí Fontoba.

Diumenge tarda. Com a cloenda, taula rodona dedicada a una visió general de la realitat cultural i socioeconòmica de la Franja, a càrrec de Joaquim Montclús, historiador, Ramon Sistac, lingüista i catedràtic a la universitat de Lleida, Josep Espluga, sociòleg i catedràtic de la UAB, Carles Barrull, de l'Institut Ramon Muntaner i Natxo Sorolla, sociolingüista.


Esperem que un dia es puguin realitzar unes jornades sobre la Franja paregudes a aquesta proposta, amb la presència d'aquestes persones i d'altres amb veu pròpia preocupades pel present i futur de la Franja i amb la col·laboració dels col·lectius que treballen per la llengua.


dilluns, 25 d’agost de 2014

"Estimem la nostra llengua" (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)



 Excursió al riu, activitat del matí.

Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d'investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l'alcalde de Beseit en agraïment a l'Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l'entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l'Aragó, que està en regressió i tan integrada a l'entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.

Després del dinar de germanor va tenir lloc l'assemblea de socis en la qual es va aprovar l'organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d'Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s'iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l'augment a 2 hores setmanals de l'asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.

A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d'un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l'escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.



II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                      Beseit, dijous 21 d'agost de 2014

Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com


El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.


PROGRAMA

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                             Beseit, dijous 21 d'agost de 2014

- 11:00h EXCURSIÓ: 'ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA'. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
- 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l'Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
- 18:00h BERENA i actuació espectacular del 'MAGO ZAPATA' a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d'informació de l'associació 'Clarió' i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!

Organitza: 'CLARIÓ' Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

diumenge, 15 de juny de 2014

Suport de l'Associació de pares del Matarranya a la concentració de Somescola per l'escola en català

Pepa Nogués, membre de CLARIÓ
Els companys de CLARIÓ, una associació de pares i mares de la comarca del Matarranya que neixqué davant la negació del govern aragonès de la llengua pròpia de la Franja, ens han passat aquesta mostra de suport a la concentració per l'escola en català que tingué lloc ahir dissabte 14 de juny:

CLARIÓ, Associació de pares del Matarranya en Defensa del Català, dóna ple suport i se solidaritza amb les entitats convocants de la manifestació de Somescola per la continuïtat del sistema educatiu d'immersió com el millor sistema per a una normalització lingüística.

Vall-de-roures a 14 de juny de 2014

divendres, 13 de juny de 2014

Per una escola digna i en català, també a la Franja



Aquest proper dissabte 14 de juny es durà a terme una cercavila a Barcelona en defensa del model d'escola catalana, um model que porta dècades en ús a Catalunya i que té com a pal de paller la llengua catalana com a vehicular a l'educació. La plataforma educativa Somescola.cat convoca la concentració i crida a la participació en un acte festiu i reivindicatiu.

A la Franja també tenim el català com a llengua pròpia, la llengua (encara) majoritària a les viles i comarques franjolines, dels pirineus al matarranya. I tanmateix, aquí s'acaben les semblances, car la presència del català a l'escola es redueix, únicament, a ser una assignatura optativa dins un entorn totalment castellanitzat, i a on està per veure quines seran les conseqüències a l'ensenyament d'anomenar la llengua com a "Lapao".

Avui dia, cada colp més, la llengua de comunicació dels infants i jovenets del territori és el castellà, i aquesta situació pot esdevenir en el risc de la substitució lingüística en benefici del castellà i a la progressiva pèrdua de pes de la llengua pròpia en tots els àmbits.

I tot això només ho pot aturar l'escola, una escola on la llengua de la gent, la llengua del poble, sigui emprada amb normalitat i ajudi així a la seva dignificació, perquè a la Franja es parla una llengua digna, vàlida per a qualsevol cosa, una llengua tan digna com qualsevol altra, i els xiquets i xiquetes tenen tot el dret d'aprendre-la. Una llengua que es feia digna als llavis de Desideri Lombarte, exemple de dignitat lingüística ala nostra terra.

I és per tot això, perquè trobem normal que la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, comenci per l'escola que demanem una eduació de qualitat, digna i en català.


Moviment Franjolí per la Llengua                                                                 13/06/2014 

dilluns, 14 d’abril de 2014

Manel Riu: "La Franja som una unitat de destí en la desgràcia"

TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Manel Riu, docent, escriptor i activista per la llengua va participar  dissabte 12 d'abril en la taula rodona d'Enllaçats per la Llengua en el marc del Fòrum Social Català, titulada: "La lluita per la llengua. La revolta d'Enllaçats". En un debat on hi havien representants d'altres territoris catalanoparlants, Manel Riu representà la Franja convidat pel Moviment Franjolí per la Llengua. 

En Manel va recordar com el terme "Franja de Ponent" s'ho van inventar uns homes naturals de la Llitera al Centre Comarcal Lleidatà l'any 1976, i no és fruït del pancatalanisme de cap partit polític com tant els hi agrada de "recordar" a alguns a l'Aragó per tal de denunciar una suposada annexió catalana. Fruït d'aquesta connotació, actualment la majoria d'entitats que defensen el català a l'Aragó parlen de "Franja" o "Franja d'Aragó".

En altre moment també va parlar de la gairebé inexistent cohesió territorial de la Franja, fet que complica la coneixença de les diferents parts del territori i la conscienciació de la societat vers la llengua, "la Franja som una unitat de destí en la desgràcia" va dir sorneguer reflectint les calamitats sofertes pels franjolins quant a la llengua i l'oblit de les institucions aragoneses.

Manel Riu va fer un ràpid repàs sobre les diferents llei de llengües que han fet els diferents governs aragonesos. Després d'anys i panys sense cap intent de normalitzar la situació lingüística present a la comunitat, pel que fa a la llei del 2009 impulsada pel govern del PSOE (recordem que presidit per un franjolí de Bonansa, Marcelino Iglesias), comentà que "no deia pràcticament res", però almenys reconeixia que a l'Aragó s'hi parla català i creava una acadèmia per a l'aragonès i altra pel català. Amb l'arribada del PP al govern arribà també la llei del desgavell de la denominació de Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental (LAPAO), el 2013, que nega la filiació lingüística de la llengua pròpia de la Franja, tot recordant que és la primera llei que no aprova el Consell Escolar d'Aragó, i, com a curiositat, que fou en Natxo Sorolla qui es va inventar els acrònims de "LAPAO" i "LAPAPYP", que tant ressò tingueren a les xarxes i tants mal de caps estan causant al PP aragonès. Tanmateix assegurà que el terme "LAPOLLA" és d'ell: "Lapao i Lapapyp són d'en Natxo però Lapolla és meva", digué arrencant els somriures dels assistents.



Per acabar, va destacar la tasca feta per Josep Galan, impulsor de revistes en català com "Desperta Ferro!" o la mateixa de "Temps de Franja" i activitats com el "Franja Rock", recordà que l'ensenyament del català a l'escola segueix sent voluntari i fora de l'horari lectiu i alertà que la situació de la llengua a la Franja és molt fràgil i que el trencament generacional de la transmissió lingüística comença a ser un fet: "a Benavarri estic vivint la mort de la llengua en directe", deia mentre recordava els perills d'aquesta situació, si el català deixa de ser la llengua del carrer per a ser només la llengua de casa, i això succeeix a les ciutats més importants.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair en Manel Riu la seva participació en aquesta taula rodona, valorem molt positivament la mateixa per al coneixement de la situació de la llengua a la Franja, i esperem poder comptar amb el ponent per a pròxims esdeveniments per a ajudar a aconseguir una més gran consciació lingüística dels habitants de la Franja i de tot el territori catalanoparlant.

divendres, 11 d’abril de 2014

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA


Demà dia 12 d'abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d'Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: "La lluita per la llengua. La revolta d'Enllaçats", en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d'aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu! 

diumenge, 30 de març de 2014

Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l'Estat català del 1934

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l'època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d'esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d'Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d'uns temps apassinants i terribles. En una d'aquestes obres, "Revolución y contrarevolución" (1935), entre d'altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d'octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d'una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar "l'Estat català dins de la República Federal Espanyola".
 En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d'ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l'Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l'exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l'Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de "feixista", amb aires de "generalíssim" i "seguidor de Hitler". Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l'excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d'octubre (pàg. 128 del llibre; "La insurrección en Cataluña") i d'altres temes, com l'organització de l'estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria que incloiria l'estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, "Revolución y contrarevolución"

divendres, 7 de febrer de 2014

[2014] Any Desideri Lombarte




Natres
Que som, que si no som.
Que de la part d'aquí,
que de la d'allà.
Mos volen per amics?
Què mos volen donar?
Mos volen ajudar?
Com volen que parlem?
Que parlem com vullguem,
a n'ells los és igual.
I que no mos moguem,
que no mos cal pensar,
pensar ja pensen ells.
Lo d'escriure i llegir
més val deixar-ho estar.
Que no mos cal patir
que ja mos ho diran.
I si no diuen res
que anem tirant igual.
Que això que aquí parlem
si no ix d'aquí més val.
I si eixim, quan ixquem,
ja parlarem com cal.
Llegirem i escriurem
que mo n'ensenyaran.
I que els nostres drapets
que natres mo'ls llavem,
que no els cal ensenyar.
Vivim aquí on vivim,
parlem lo que parlem,
i que no hi ha remei,
relíquies del passat.
Que si no hi pensem massa
ho anirem oblidant.
Que són coses antigues
que ja aniran passant.
I que arribarà dia,
d'aquí a quatre-cents anys
que això que ara parlem
ja estarà superat.
I diran los més vells
que parlàvem abans
una llengua molt vella
de fa més de mil anys.
Que no es podie escriure,
només per a parlar.
Que no es podie escriure,
que ho tenien vedat
i si algú l'escrivie
estave mal mirat.

Desideri Lombarte.
Pena-roja 1937-Barcelona 1989


Des del Moviment Franjolí per la Llengua ens volem sumar de gust a l'homenatge que enguany rep un homenot pena-rogí com en Desideri Lombarte, escriptor, poeta i un home d'ampla cultura que ajudà com ningú a dignificar la llengua pròpia de la Franja, el català. L'Associació Ascuma ha preparat un blog i ha obert una pàgina de facebook per a commemorar l'efemèride com es mereix.

Avui 7 de febrer, bon aniversari mestre! 

Una vegada més volem expressar tot el suport a aquesta iniciativa.

Enllaços:






diumenge, 12 de gener de 2014

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics



Us oferim un testimoni real d'un xiquet franjolí que frega la majoria d'edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l'hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l'institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n'és el relat:


"Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d'història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 
Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 
Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 

Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me'n vaig a dormir..."

dilluns, 6 de gener de 2014

MFLL amb el company d'Enllaçats per la LLengua Vicent Maurí



Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem manifestar el nostre absolut suport i solidaritat al nostre company de la plataforma Enllaçats per la Llengua i portaveu del sindicat Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, que demà ha d'assisitir a un judici verbal de faltes acusat de causar desordre públic el passat 26 de juliol.

El sindicat ha desmentit en un comunicat els fets pels quals s'encausa en Vicent i acusa els governs de practicar "la repressió contra els moviments socials, sindicats, partits i persones que són crítiques amb el sistema i amb les polítiques antisocials que apliquen els governs de la troica."

Finalment, fem una crida a participar activament en la concentració que tindrà lloc el proper dia 7 de gener, a les 10 hores, a la Ciutat de la Justicia de València (Avinguda del Saler, 14) i a que envieu notes de suport i solidaritat davant del judici a la següent adreça de correu: 
intersindicalvalenciana@intersindical.org