dilluns, 14 de desembre de 2015

Denunciem la presència de FACAO a la Fira del llibre aragonès de Montsó

Com ve sent habitual, a la Fira del llibre  aragonès celebrada els passats 6, 7 i 8 de desembre a Montsó, l'associació FACAO, que considera que els parlars de la Franja són un dialecte de la llengua aragonesa, va tenir un stand propi amb total normalitat, envoltats d'entitats que lluiten per la salut de la literatura aragonesa.

La Fira és organitzada per la Institución Ferial de Monzón, amb el suport de les institucions locals, provincials i autonòmiques de l'Aragó.


Des del Moviment Franjolí denunciem la presència d'una entitat secessionista i clarament anticatalanista en unes jornades de reivindicació de la literatura d'Aragó (i una petita finestra per a la llengua aragonesa). Apostem per la normalització i defensa de l'aragonès però creiem que fets com aquest, amb la connivència d'autoritats i els organitzadors, no fan sinó contribuir a crear mal ambient¨i confusió entre els parlants de dues realitats lingüístiques minoritzades per les institucions aragoneses.

Que aquesta situació sigui constant any rere any fa que considerem com a greu la situació, ja que dita Fèria té el suport de les institucions públiques, que permeten que una associació que busca la confrontació des de posicions acientífiques respecte a la llengua parlada a la Franja comparteixi lloc i espai amb d'altres col·lectius normatius i facin publicitat dels seus productes secessionistes.

Demanem a les corporacions públiques i a les entitats presents a la Fira que no tornen a permetre que dita associació desvirtui un acte que, per altra banda, mereix tot el suport i solidaritat, com és el foment de la lectura en qualsevol de les llengües presents a l'Aragó.

dissabte, 14 de novembre de 2015

L’IEBC VOL POSAR EL NOM DE JOSEP GALAN A UNA ESCOLA DE FRAGA

Font i text: Intitut d'Estudis del Baix Cinca-IEA
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col•laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, ha acordat demanar formalment a l’Ajuntament de Fraga que el nou col•legi, provisionalment denominat Fraga III, porte el nom del mestre, filòleg i activista cultural Josep Galan.

Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005), va dedicar la seua vida a exercir la professió docent, principalment en l’escola Antoni Gaudí de Santa Margarida de Montbui (l’Anoia), on va impulsar una metodologia activa. Paral•lelament vaportar a terme tota una sèrie de treballs d’investigació sobre el català de
Fraga, individualment (Estudis lèxics de la parla de Fraga, 1985; Refranyer fragatí, 1987; Les cançons de la nostra gent, 1993, reeditat l’any 2013 amb cançons gravades; Les motades de Fraga, 1994; Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, 1995; Lèxic esmortoït de la parla de Fraga, 1997; Modismes i frases fetes de la parla de Fraga, 2003; Lèxic de Fraga, inèdit; Estudi comparatiu del lèxic de la comarca, inèdit) o en col•laboració (Bllat Colrat, recull de literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, 1997), així com va escriure la novel•la Mort a l’Almodí (1991, 1996 i 2006) i diversos poemes i cançons, obres fonamentals per a la posada en valor de la nostra parla. També és autor
del cançoner infantil il•lustrat amb cançons gravades, Toca manetes, que es va publicar pòstumament (2014) a partir de materials del cançoner anterior.


Entre 1989 i 2004 va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre de referència comarcal per a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputació Provincial de Huesca, entitat des de la qual va impulsar diverses col•leccions científiques i literàries (La Sitja, Gàl•lica Flàvia, Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles, Quaderns del Cingle; anuari Cinga), va promoure la investigació sobre temes locals i comarcals (Jornades Cinga i Beques Amanda Llebot) i va impulsar les publicacions periòdiques de caràcter informatiu i cultural Batecs i Temps de Franja, així com va instituir els Premis 6 de novembre (ara “Josep Galan”) a la normalització lingüística i cultural a la comarca.

Galan va ser una persona de referència sobre la llengua i la cultura de la nostra comarca (col•laborador en la Gran Enciclopedia Aragonesa, assessor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de l’Institut d’Estudis Catalans), representant del Baix Cinca en la Plataforma per a la Defensa de les Llengües Minoritàries d’Aragó), reconegut tant des de l’Aragó com des de Catalunya (Premi Jaume I d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla, 2003; Premi Recercat a una persona vinculada al món dels centres d’estudis l’any 2007 de l’Institut Ramon Muntaner), tot i que, per damunt de tot, les persones que el van conèixer recorden la seua qualitat humana i el seu entusiasme per la gent i la cultura. Josep Galan va morir el 26 d’octubre d’ara fa 10 anys.

dijous, 12 de novembre de 2015

Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, per Marcel Pena

Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona
Marcel Pena. Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.

La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.

TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.

A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.

La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.


Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.



Marcel Pena, periodista

*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Reclamem un Espai de Comunicació en Català des d'Enllaçats


Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua som adherits i impulsors de la campanya, i animem a signar a les entitats en defensa de la llengua catalana.



FONT ExLL


La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua llença una campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió

Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

El Manifest denuncia la greu situació general dels mitjans en català, la no reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte les llengües estatals, com el castellà.

ExLL vol presentar pròximament la campanya a Barcelona, València, Palma i Perpinyà.

Per adherir-se al manifest cal enviar un correu:e a:enllacatsperlallengua@gmail.com

“ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ”

Reclamen la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua


La xarxa d’entitats en defensa del català d’Enllaçats per la Llengua constatem que:

Les recents eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia.

Tot i això, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació és realment preocupant: al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d’IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d’IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.

Contràriament, la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora i l’Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació. De fet, no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l’article 11.2 compromet l’Estat espanyol “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima”.

Per tot això,

INSTEM els governs corresponents a

Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant.

Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.

Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.

Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obre els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.

I, en darrer lloc, però no menys important, exigim al govern de l’Estat espanyol que, com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua—que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets—tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.

Així mateix, convidem totes les persones, entitats i col·lectius que defensin la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.


Barcelona, València, Palma, Andorra, Perpinyà, l’Alguer, 24 d’octubre de 2015

Primers signants (per ordre alfabètic):


-Acció Cultural del País Valencià_ACPV
-Agrupació Borrianenca de Cultura
-Associació d’Amics de la Bressola
-Associació Cívica per la Llengua El Tempir
-Acció Cultural dels Països Catalans
-Amics de cerdanya
-La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord
- Ca Revolta
-Castelló per la Llengua
-Catalans sense fronteres
-Centre Excursionista de l’Alguer
-Comunitat Educativa “Escola dels Encants”
-Escola Valenciana_FEV
-Estira la llengua
-Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC
-Intersindical-CSC
-Intersindical Valenciana
-Moviment Franjolí per la Llengua
-Òmnium Cultural de l’Alguer
-Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
-Plataforma pel Dret de Decidir_PDD
-Plataforma per la Llengua de l’Alguer
-Sectorial Veïns per la Independència ANC
-STEI-intersindical Illes Balears
-STEPV-iv
-USTEC-STEs (IAC)


Per adherir-se a la campanya i per més informació:

enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com.es/


dimecres, 7 d’octubre de 2015

Jornades Europees de Patrimoni a l'Alta Ribagorça




Enguany, les activitats es realitzen els dies 9, 10, 11 i 12 d'octubre de 2015 per poblacions d'arreu del territori català, i posaran especial èmfasi a descobrir i potenciar el patrimoni industrial; serà una bona ocasió per posar de relleu la importància històrica de l’activitat industrial a Catalunya i els nombrosos testimonis que se’n conserven i posseeixen un valor històric, tecnològic, social o arquitectònic.




Activitats al Pont de Suert (Alta Ribagorça):


DISSABTE 10 D'OCTUBRE, a les 11 a la Confraria Nova de Sant Sebastià:
- Presentació de les activitats de l'Any Lavaix 2015-2016.
- Xerrada: El monestir de Lavaix, rellevància històrica i organització del territori", a càrrec de l'historiador Jaume Fernandez Gonzalez

DIUMENGE 11 D'OCTUBRE, d'11 a 13 h,
Visita guiada al monestir de Santa Maria de Lavaix, a càrrec del Col·lectiu Camina del Pont de Suert.
Punt de trobada: aparcament de la font de la Mena, carretera N-260, PK 345
Cal fer reserva prèvia al tel. 973 690005 o a l'a/e: cultura@elpontdesuert.cat







Font: IRMU

divendres, 2 d’octubre de 2015

III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA, Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015



El proper diumenge tindrà lloc a Aiguaviva la III Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua materna catalana entre els menuts. Aquest any tindrà un marcat aire de condol donat que el passat dissabte 26 de setembre va morir de manera sobtada Teresa Maria Ballester, membre fundadora de l’associació i promotora de l’Alifara. Per això, la jornada començarà amb un recordatori dedicat a aquesta mare, professora i dinamitzadora cultural. A continuació, la Junta de l’associació ha decidit que continuarà amb els actes previstos donat que seria la millor manera de retre-li homenatge.

Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Després del Recordatori, el matí continuarà amb una xerrada per anar a buscar bolets, o “pebrazos” com en diuen a Aiguaviva, i a continuació s’organitzarà una gimcana de jocs tradicionals. Al migdia hi haurà un dinar de picnic i la tarda estarà dedicada a un taller artístic de construcció de bolets i se’n farà un de gegant entre tots que es regalarà al final de la jornada a l’ajuntament.

Aquest any l’Alifara té lloc coincidint amb la 25ª Trobada de l’Associació Cultural del Matarranya per tal de fixar l’atenció en la importància de la conservació de la llengua entre els infants. S’ha escollit la població d’Aiguaviva perquè és un dels pobles de la zona catalanoparlant d’Aragó on més en recessió es troba la llengua, fins i tot en l’ús oral: mentre que el català és la llengua habitual dels iaios del poble, els sagals ja no l’usen i la majoria ni tan sols l’entenen. L’actual alcalde i regidor de cultura s’han proposat començar per recuperar la llengua per ells mateixos i intenten usar la llengua dels seus avantpassats per a parlar-se entre ells.

Totes les activitats són gratuïtes. En l’organització de la jornada també han participat l’Ajuntament d’Aiguaviva i l’Associación Cultural del Matarranya. A més, ha col·laborat la Diputación de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 4 anys de la mà de diverses famílies de la comarca del Matarranya després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a assignatura optativa i voluntaria, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.






PROGRAMA


III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015


- 11:00 h BENVINGUDA

A continuació: PARAULES BONIQUES: RECORDATORI A LA TERESA MARIA

- 11:30 h XERRADA sobre bolets: “Anem a buscar pebrazos”, amb Agustí Amela de Morella

- 12: 30 h GIMCANA de jocs tradicionals

- 13: 30 h Cant de jotes populars, amb Laura Satué de Nonasp

- 14:00 h Dinar de convivència per als socis i simpatizants

- 16:30 h Taller de construcció d’un bolet gegant

- 18:00h BERENA i actuació espectacular del 'MAGO ZAPATA' a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)


Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d'informació de l'associació 'Clarió' i una paradeta de contes i llibres, a la Plaça. A més, recollirem “paraules boniques” i en farem un gran mural.

Totes les activitats són gratuïtes.

Us hi esperem!




Organitza: 'CLARIÓ' Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.


Col·laboren: Ajuntament d’Aiguaviva, Associació Cultural del Matarranya i Diputación de Teruel



Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516


Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, clariomatarranya@gmail.com

dilluns, 28 de setembre de 2015

Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

Marcel Pena és del Campell i estudiant de periodisme a la UAB. Fa d'enllaç per a Ràdio Terra a les comarques de La Llitera i el Baix Cinca. S'interessa i intenta explicar allà on va la realitat de la Franja de Ponent: la seua salut lingüística, social, cultural i política. Defensor de l'encaix de la Franja dins un projecte de Països Catalans, aquest 27S anava a les llistes de la CUP i ha estat un dels impulsors de la Declaració de Fraga
.


Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S


Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n'hi ha pels carrers de la Franja?
 

Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el "procés" com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l'incògnita augmenta en esto sector. S' identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l'èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d'unitat nacional a la Franja també hi és present.



Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?


Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran "relacions internacionals", però l'Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.


El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d'un nou marc polític de relacions o, per contra, s'accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?

La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l'àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s'encarnisaran amb naltres per tal d'ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se'ns obre un horitzó d'esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, "no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin".


Com afectarà a l'Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?


Si l'Aragó necessita d'un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d'eixir del propi territori, sense pressions externes.

En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d'esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l'aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l'Estat espanyol, i per què no, també a l'Estat francès.



Gràcies Marcel


Per a saber-ne més de l'entrevistat:

Secció d'opinió al digital Racocatalà.cat

Blog d'en Marcel Pena, Lo Reguer

El seu  twitter, @marcelpena_

diumenge, 27 de setembre de 2015

La CUP i el Casal Jaume I impulsen la "Declaració de Fraga"




La Candidatura d'Unitat Popular_CUP i el Casal Jaume I es van reunir ahir a Fraga, Baix Cinca, per a impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans, per la defensa del català a la Franja, els serveis públics i l'ensenyament de qualitat.





Font: Lo reguer


Els candidats de la CUP i membres del Casal Jaume I després de signar la Declaració de Fraga.

Candidats de la Candidatura d’Unitat Popular i representants del Casal Jaume I s’han reunit a la capital del Baix Cinca per signar la “Declaració de Fraga“. Ramon Usall i Mireia Boya, cap de llista i número dos de Ponent, i Gabriela Serra i Albert Botran, número quatre i cinc de Barcelona, han escoltat de primera mà els principals problemes franjolins i s’han compromès a “dur al Parlament la veu de la Franja de Ponent“.
La reunió, de caràcter privat, ha servit per evidenciar i enfortir els llaços que uneixen ambdós territoris. En esta primera presa de contacte s’ha acordat mantenir la relació en els propers mesos en cas que la CUP Ponent aconseguís representació al Parlament. Des del primer moment, la CUP Ponent va enfocar la seua campanya electoral més enllà dels límits autonòmics, abastant l’Aran, Pirineus i la Franja.

Usall, Botran, Serra i Boya signen la Declaració de Fraga. Font: @cupnacional

Aprofitant la jornada de reflexió a la Catalunya autonòmica, la CUP ha realitzat actes de campanya a la resta de territoris dels Països Catalans. Perpinyà, Xàtiva, Palma i Fraga han acollit diferents accions per reivindicar la territorialitat sencera.

A continuació la Declaració de Fraga reproduïda íntegrament:


Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Amb la voluntat d’enfortir lligams i treballar plegats pel futur de la Franja de Ponent i en el marc dels Països Catalans, ambdues organitzacions assumim el nostre compromís de col·laboració.

Fraga, 26 de setembre de 2015

dissabte, 19 de setembre de 2015

"Situació del català al Matarranya", treball de batxillerat d'Alba Gil (2007)


Recordem aquest treball realitzat a finals del 2007 per l'aleshores l'estudiant de batxillerat Alba Gil Povea, que té lligams familiars amb el poble matarranyenc de Pena-roja de Tastavins, sent tutora del mateix n' Eva Musté Àrea. 
El treball conté interessants entrevistes amb personalitats reconegudes de la comarca.
Sociolingüística 2n de batxillerat Escola GRAVI Barcelona, 11 de gener de 2008




Enllaç:




SITUACIÓ DEL CATALÀ AL MATARRANYA




Introducció:

 Tot va començar quan fa quatre anys vaig anar per primera cop a estiuejar a Pena-roja de Tastavins (Matarranya), vila d’on el meu pare és originari. Des de llavors he anat aprenent a estimar aquella terra i a sentir-la com a pròpia. De fet, les meves arrels són en aquell poble. Allà vaig descobrir que hi havia altres formes de parlar català, cosa que em va cridar molt l’atenció. Així doncs, el primer que vaig pensar en el moment d’escollir el tema per al meu treball de recerca va ser desenvolupar algun aspecte sobre els dialectes de la llengua catalana. Parlar de tots els seus dialectes era massa llarg i complex, per això vaig pensar en fer-ho sobre els de la Franja. Per acotar el tema, vaig decidir parlar sobre la comarca a la qual pertany Pena-roja, el Matarranya. Vaig adonar-me que escriure sobre el dialecte era massa específic i no em seria gens fàcil. Aleshores vaig optar per parlar sobre la situació en què es troba el català en aquesta comarca. Està desapareixent el català al Matarranya? Aquesta va ser la pregunta que em vaig formular. La meva hipòtesi era que el parlava molta gent i que, per tant, no moriria en breu, tot i que els cartells i tot allò oficial estava en castellà. Al llarg del treball es veurà com és la realitat, més dura del que em pensava. El treball pretén ser un recull de tot allò relacionat amb com es troba la llengua catalana en aquesta comarca de l’Aragó catalanòfon o Franja. He inclòs també aquells moviments que en dificulten l’existència, així com una petita referència del nombre d’habitants d’aquestes viles. L’objectiu del treball és mostrar l’estat de salut de la llengua pròpia del municipis del Matarranya exposant les activitats que s’hi fan i les persones que s’hi involucren, així com la situació en l’ensenyament, legislativa i en d’altres àmbits. No he tingut cap dificultat per trobar informació ja que n’hi ha molta gràcies a tots aquells que es preocupen per la llengua en aquesta zona. El més complicat ha estat decidir com plasmar tot allò que he après durant la recopilació d’informació. Tinc la impressió que manquen aspectes sobre el tema, però m’ha estat impossible incloure-ho tot perquè d’haver-ho fet el treball hauria estat massa extens. En quant el procediment del treball, a més de llegir i resumir multitud de revistes i llibres, he demanat l’opinió sobre la situació en què es troba el català a matarranyencs involucrats en el tema. Cal afegir que com a treball de camp he visitat els 29 pobles del Matarranya on he fet gairebé totes les fotos que apareixen en el treball. 

Alba Gil Desembre 2007

dilluns, 31 d’agost de 2015

NOUS CURSOS DE CATALÀ A ARAGÓ A LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES



ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ A PARTIR DELS 14 ANYS

A LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES


(Informació de CLARIÓ)







De l’1 a l’11 de setembre està obert el termini de preinscripció

a les Escoles Oficials d’Idiomes d’Aragó

Com a novetat per al curs 2015-16 s’oferta

nivell C1 a Alcanyís i 2n de Nivell Intermedi a Fraga!!!



Trobareu una àmplia oferta de qualitat per a aprendre català o millorar el vostre nivell i obtenir un títol oficial:



-A ALCANYÍS: Nivell Intermedi, Avançat i C1 www.eoialcaniz.com

-A SARAGOSSA: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat www.eoiflc.org

-A MONZÓ: Nivell Bàsic, Intermedi i Avançat www.catedu.es/eoiignacioluzan

-A FRAGA: Nivell Bàsic i Intermedi www.catedu.es/eoiignacioluzan



S’hi podeu inscriure a partir dels 14 anys. Per a accedir directament a nivells superiors es pot realitzar una prova de nivell al juny, presentar títols que convalidin o fer una prova de classificació extraordinària al setembre-octubre en les escoles on estigui contemplat.



La preinscripció és on-line amb un breu formulari que trobareu al web de cada escola i els alumnes admessos han de confirmar la matrícula i realitzar el pagament

dilluns, 24 d’agost de 2015

Matarranya: paisatges, fronteres, llengua i la "porca fortuna", per Òscar Adamuz

Vall-de-roures
Passats uns dies estiuencs entre les comarques veïnes i frontereres de la Terra Alta i el Matarranya, o sigui entre Catalunya i la Franja, a l'Aragó, em queden algunes impressions d'aquesta estada de pocs dies en els que no crec treure grans certeses i sí, en canvi, molts motius per a la reflexió, molts d'ells contradictoris.

Començo visitant Calaceit, el seu casc històric amb els diversos carrerons que conflueixen a la plaça major del poble, un poble amb encant ple de cases senyorials i torres-capella, molt característic dels pobles matarranyencs i una bonica façana de l'església. Després de creuar la vila i veure una balconada guarnida amb motiu de la llegenda de Sant Jordi i el drac, al costat de la seu de l'ASCUMA, arribo a un parc infantil, on un parell d'homes fregant els quaranta comencen una conversa sobre el català. Dedueixo que un és del poble i l'altre un turista de Barcelona. Hi paro orella: "Som de la Franja", "aquí la llengua està molt mesclada", "abans li deien el chapurriau i ara el lapao, però és el mateix que el català", "la culpa és dels que han polititzat la llengua". No puc estar-m'hi de ficar cullerada i proposo que el català sigui emprat a l'escola, per ajudar a la normalització de la llengua i a la dignitat dels seus parlants. Sembla que hi estan d'acord, amb matisos. No puc quedar-m'hi més estona i marxo. Són festes majors i els carrers estan guarnits de banderes quatribarrades i espanyoles.
A la tarda travesso "la frontera" cap a Arnes envoltat d'un paisatge amanit d'oliveres, una frontera administrativa que, em pareix, no desfà l'harmonia del paisatge ni la continuïtat lingüística, però sí sembla que els referents culturals i identitaris, com veurem més endavant.

A Queretes m'espera un inesperat i molt bonic centre històric del poble, molt recomenable. A les terrasses dels bars les converses són en la llengua pròpia del lloc. Llegeixo un cartell informatiu pegat a una paret que faran una caminada nocturna de 10Km en uns dies. El cartell, és clar, és escrit en castellà, com gairebé tots els que em trobaré en els diversos pobles.

Arriba un plat fort, Vall-de-roures, segurament el poble més famòs i un dels més bonics del Matarranya, i on trobo una oficina d'informació turística del consell comarcal, just enfront d'una paret amb una pintada: "Yo parlo chapurriau". Aquí també estan de festes majors i es nota, sobretot perquè hi ha una tongada de mossos del poble que porten moltes hores de festa, segurament sense dormir, per a "deler" de la gent que passegem pels carrers, que anem acompanyats d'una "banda sonora" de franc. Els càntics populars són en català; juguen a una mena de joc cantant nombres (imagino que qui guanya es fot un fort xarrup d'aigua amb misteri): "tres!, sis!, dos!!, ararararara, lalalalalala, arararara..." i un que em va cridar l'atenció: "Porca fortunaaa...lalalalalala...porca fortunaaa...lalalalala..." i així fins a on vulgueu. Segurament per a un visitant català aquestes cantarelles de la jovenalla li provoquen simpatia, precisament perquè són en català...però després hi tornarem...
Pugem al castell que corona el poble i el visitem. Ens atenen en català, tot i que tota la informació és en castellà. Val la pena endinsar-s'hi i veure'l. Amb l'entrada teniu accès a l'església i el museu, també. Pels carrers trobem, com a la resta de pobles, cartells en bilingüe castellà-català d'aquells monuments destacats. Està prou bé, tot i que en detectem uns quants on la versió catalana està tota guixada.
Cartell a Vall-de-roures

Segueixo visitant el poble i vaig a cercar la llibreria Serret, a l'avinguda hispanitat 21, on vull comprar l'última obra de Joaquim Montclús: "La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics". Tinc la mala sort que l'obra és esgotada. La llibreria és petita però està atapeïda de llibres de tota mena.  Li comprem un conte al xiquet. Mentre pago m'atén el llibreter Octavio Serret, i encetem una breu conversa on em presento com administrador del Moviment Franjolí per la Llengua i ell em reconeix (havíem intercanviat alguns e-mails). Mentre fa la seva feina amb esquisida professionalitat m'explica una sèrie d'actes literaris preparats per les properes setmanes, tant al Matarranya com al nou espai que han obert a Barcelona. La poca estona que hi vaig ser, a la llibreria Serret, adherida a les publicacions de la Generalitat de Catalunya, em semblà un obigat punt de pas cultural de la comarca. Ens acomiadem.

Llibreria Serret, a Vall-de-roures



A la tarda fem una estada curta a Horta de Sant Joan, a Catalunya, on passegem pels seus carrers estrets i enfilats, on a l'ajuntament es pot veure un mural pintat a la façana dedicat a Fernando VII, jurant-li fidelitat. Un visitant allà present exclama: "Como vean esto los independentistas le pegan fuego!". Res més lluny de la realitat, benauradament, penso dins el meu cap, fugint de polèmiques estèrils.
A l'entorn de la vila es pot gaudir d'un paisatge muntanyenc encissador, un paisatge que inspirà a Picasso.
Els Ports des d'Horta de Sant Joan
 Tornant a la Franja, visito el poble de la Freixneda, amb un conjunt arquitectònic molt digne de veure'l. Cases, places porxades, un ajuntament renaixentista i un tresor amagat: una part alta amb un parell de visites recomenades: Les runes d'un castell de l'orde de Calatrava i l'ermita de Santa Bàrbara, a més de l'esgésia enfilada a dalt del poble i unes vistes fantàstiques. A la Freixneda dinem i ens atenen en català, tot i que tot està escrit en castellà, com és costum.
Haviem estat aquí feia tres anys, també hi eren en festes, i em sobta de veure que enguany les quatribarrades (sense escut aragonès) guanyen per golejada a les "rojigualdes", quan fa tres anys era totalment a l'inrevès.
Ajuntament de la Freixneda
 Em pregunto si al maig va canviar el color polític del consistori... efectivament, així va ser, però per sorpresa meva, ara l'Alcalde és del PAR, partit regionalista de caire anticatalà, amb coalició amb el PSOE. Sorpresa mig mig, sobretot perquè les senyeres que guarneixen els carrers no porten l'escut aragonès, i perquè el PAR amaga, darrere el seu regionalisme, un espanyolisme aberrant i no em quadra amb la poca presència de la "bandera nacional". La cosa anirà per barris, penso, ja que crec recordar que al Matarranya el PAR respecta prou el català. Me n'alegro d'aquest canvi en l'imaginari simbòlic. Le aparacences enganyen, doncs... la realitat és més complexa, i a la Franja més.

Mentrestant a Arnes (tornem a saltar la frontera), el personal de l'establiment on estem aquests dies, tot i parlar el català, fan les seves activitats en castellà preferentment. També em sobta la situació, tenint en compte que la clientela és catalanoparlant en un tant per cent prou elevat, i veient el suposat aire cassolà, "de la terra", de l'establiment hoteler. (Ai Catalunya! dolça pàtria del meu cor...). Que ningú idealitzi la situació de la llengua al Principat! el camí és llarg.

La setmana s'està acabant, no tinc prou temps per visitar tots els pobles que em pensava, tant franjolins com catalans: Mont-roig, Ràfels, Fòrnols, Torredarques, Miravet, Batea, etc., però sí que fem camí cap a Pena-roja de Tastavins. Carrers empinats, balconades de fusta, cases estranyament altes, senders que condueixen a rutes per la natura, un museu de dinosaures,...L'estada, novament, és curta. Dinem a l'entrada del poble, on ens atenen en castellà. La majoria de les converses són, però, en la llengua pròpia de la Franja. A l'església un cartell anuncia un agermanament amb el poble valencià de Vallibona. Clar, aquí, al sud del Matarranya, estem a tocar del País Valencià a la demarcació de Castelló.


Casa de Desideri Lombarte a Pena-roja de Tastavins
 Penso en creuar aquesta altra frontera entre pobles catalanoparlants i fer cap a Herbers (a sis km de Pena-roja), però novament se'm frustrà la idea. Veiem per fora la casa on residí l'escriptor Desideri Lombarte. Ja és tard, i després de passejar pesl carrers pena-rogins hem de tornar a l'altra banda de l'Algars.

La setmana s'acaba i l'hem aprofitada força. Una zona recomenable, plena de bellesa natural, patrimoni cultural i encara no massa explotada turísticament. Un territori amb moltes franges, on s'ajunten tres territoris històricament units, com són l'Aragó, Catalunya i el País Valencià. Ja ho va dir l'historiador Jacinto Bonales en una entrevista al Moviment Franjolí per la Llengua: "Les franges són riquesa en lo cultural i, per tant, són perilloses". Molta raó. Aquí la gent, allunyada dels grans centres de poder autonòmics i estatals, segueix confraternitzant sense aparent problema. Un bany de normalitat en una comunitat anormalitzada.

Però, per acabar, tornant de nou als mossos alegres de Vall-de-roures, aquells joves dels simpàtics cants en català ara creuaven el pont medieval i s'enfilaven cap a la Ronda de la Hispanitat (per cert, això de la toponimia dels carrers... recordo que a un carrer maquíssim que s'enfilava amunt hi havia un antic cartell que deia "pujada a ca'l Forner" o quelcom així ,amb una placa nova al capdamunt que identificava el carrer com a "Calle Oviedo". Déu n'hi do...), Aquells xiquets, ara ja encara més "entonats", entonaven ara cridant en llengua castellana càntics un xic més agressius i despectius: "No nos engañan Catalunya es España" i "Xiquet, cabrón, españa es tu nación!".
Uff, curiòs, vist amb ulls catalans, aquells nois que despertaven simpatia per les seves cantarelles festives en català enmig d'un ambient força espanyolitzat, ara es despatxaven ben agust contra una possible identitat nacional catalana diferent de l'espanyola. Això de les franges és complicat, vaig pensar. Millor observem i reflexionem, tot acabant amb una frase abans escoltada:  "Porca Fortuna!!"
I fins la propera...


Òscar Adamuz, Administrador Moviment Franjolí per la Llengua

divendres, 14 d’agost de 2015

Tres lectures recomenades amb temàtica de la Franja












LICANTROPIA
, de Carles Terès (Edicions de 1984, 2013)



Carles Terès Bellès (Barcelona, 2 d'octubre de 1962) és un dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Descendent de pares franjolins emigrats a Barcelona, va créixer al barri de la Verneda/Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís(Baix Aragó).

És membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja, de la qual n'és també el coordinador. Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.[1] Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.[2]

Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.[3] L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984 (Col·lecció: Mirmanda 102, ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en català l'any 2013


L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia

Enllaç








LA PELL DE LA FRONTERA, de Francesc Serès (Quaderns Crema, 2014)

Francesc Serès, resident a la Garrotxa, va néixer el 1972 a la població de Saidí, situada a la comarca del Baix Cinca. Establert al Sallent, Garrotxa, va estudiarBelles Arts i Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998 respectivament.

És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després ha escrit el llibre de contes La força de la gravetat (2006) i el llibre de cròniques La matèria primera (2007) Premi Octavi Pellissa 2004. Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans. Contes russos (2009), el seu últim llibre publicat, és una antologia de contes d'escriptors russos imaginaris, heterònims de l'autor.

L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text La matèria primera, que publicà tres anys després. El 2007 fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per La força de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 li ha estat concedit el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana i el Premi de la Crítica de narrativa catalana per Contes russos.


Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.




Enllaç










LA FRANJA DE PONENT; ASPECTES HISTÒRICS I JURÍDICS , de Joaquim Montclús (Institut d'Estudis Catalans, 2015)


Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, el Matarranya, 1957) és historiador, escriptor, periodista i activista cultural.

Ha publicat més de vint llibres, així com un nombre important d'articles en revistes especialitzades. Entre d'altres:
La Franja de Ponent avui;
Una vila medieval entre fronteres;
La catalanitat de la Franja de Ponent.

Així com diverses biografies de personatges cabdals de la política i la història de Catalunya. Ha col·laborat i col·labora habitualment en publicacions com ara Temps de Franja, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Ara o La Manyana. Durant dotze anys, cada setmana feia la crònica de la Franja de Ponent al programa Sense Fronteres de Catalunya Ràdio.

Actualment (2014) és membre del patronat de Fundació Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) i també del seu Equip Rector com un dels vicerectors territorials i hi coordina els curosos d'introducció als Països Catalans.

Ha estat becat per la Fundació Jaume Bofill, Òmnium Cultural, el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), el Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat guardonat amb diversos premis, com ara el Jaume I d'Acció Cívica per la Fundació Jaume I.






L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.


El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals.




Enllaç

dimarts, 11 d’agost de 2015

IMPRESSIONS DE LES PAÜLS I SANT VALERI, per Joaquim Torrent

En aquest escrit el nostre col·laborador Joaquim Torrent ens explica la seva experiència en visitar les Paüls (Ribagorça) anant de camí a Benasc i el bell parlar català que hi trobà, com també les contradiccions lingüístiques presents al poble ribagorçà.


IMPRESSIONS DE LES PAÜLS I SANT VALERI

Recordo una petita estada a les Paüls, camí de Benasc a l’ estiu, i  com m’ impressionà favorablement poder escoltar el català de la zona, un català genuí i magnífic, com el que tenia una dona de mitjana edat amb qui vaig establir una conversa -en canvi un grup de joves que vaig observar, probablement estiuejants, paralava en castellà-. A l’hostal, però, quan a una joveneta amb pinta d’haver fet el “bachillerato” (SIC) que em va servir li vaig preguntar per l’ estat del parlar local, en percebre que jo provenia “de terres orientals” es va sentir violentada i, fins i tot, “ofesa” per la meua pregunta; no cal dir que tota l’estona va parlar en castellà….

També vaig aprofitar per visitar Els llogarrets de Sant Valeri i Perafita i la gran casa de Fades, que ja van ser assenyalats per Corominas com a pertanyents al parlar ribagorçà de l’Alt Isàvena, tot i la seua situació fisiogràfica a la Conca de l´Ésssera, cosa que podria fer pensar a alguns la seua pertanyença al benasquès. A hores, d’ara, però, no estan habitats permanentment; això no impedeix, però, que temporalmnet hi vage algun dels seus antics habitants. Quan hi vaig anar -a Sant Valeri- em vaig trobar casualment amb un antic veí que hi havia anat per a fer algunes feines agrícoles, i em va comentar que recordava la visita d’en Corominas, i també em va comentar que una de les cases havia estat llogada per uns gironins, que hi anaven a temporades.

Tornant a Les Paüls, com que era la festa major em va tocar d’ asistir a un espectacle vergonyós: resulta que hi havia d’actuar un grup folklòric de les comarques tarragonines, representant un ball de bastons; doncs bé, el portantveu d’aquest grup es va adreçar tota l’ estona als presents en  castellà -i quin castellà!....-.  No vaig poder més que fer-me un seguit de reflexions quan vaig marxar, tot passant pel davant del llindar d’una porta on hi havia damunt la pedra la inscripció “Benvenits”….

Joaquim Torrent, geògraf i promotor cultural

dimarts, 4 d’agost de 2015

LA CALA DE SOPEIRA I EL GOLF DE CASTELLONROI




Un tema tan polèmic com és la independència de Catalunya pot inquietar milers de catalans, pot neguitejar-los o excitar-los d'una manera especial, essent la seva terra la que pot desprendre's de la resta de l'Estat espanyol. Així és com també en el territori que fa frontera, l'anomenada Franja de Ponent, hi ha una situació d'incertesa generalitzada. Què és el que passaria amb aquest formós territori de parla catalana (o més aviat de parla indecisa, de llengua dubtosa, oi, senyors del govern d'Aragó?) si Catalunya es fes independent? Què passaria amb aquesta variant dialectal tan especial?

Des del punt de vista personal, essent filla d'una mare nativa d'Albelda (La Llitera) i d'un pare nadiu de Vilanova de Segrià (El Segrià), residint a aquest segon, estic vivint una situació d'autèntica incertitud. Els meus avis, que ambdós viuen a la població de la Franja han desenvolupat una actitud satírica envers aquest tema. Tot sovint parlen sobre la possible platja a la Llitera, si Catalunya se'n desprèn definitivament. També fan menció de l'impost de duanes que hauríem de pagar quan, cada dissabte, anem a comprar el deliciós pa de pagès del forn de Chaquín. "Al final, potser ens sortirà més car el pa que la gasolina!" diuen a tall d'ironia.

Deixant de banda les infinites paròdies que poden fer-se al respecte, la veritat és que no em sento precisament inerme puix que, des de l'àmbit de la sociolingüística, es troben desconcertats, essent per a ells una situació molt especial i molt nova.

Tot i així, però, es preveu que les coses a la Franja de Ponent no canviïn gaire. El que sí que pot succeir és que des de l'Aragó, en general, s'adopti una postura bel·ligerant i rancuniosa amb el conjunt de Catalunya. "Jo crec que la gent de Franja continuarà fent la viu-viu com ha fet durant tota la seva història, és a dir, jugar amb dues baralles, que és allò que en diuen fer-se l'andorrà." advera el doctor en filologia catalana Ramon Sistac i Vicén en una entrevista.

I vosaltres què en penseu gent de la Franja, prendríeu el sol a la cala de Sopeira, o bé us manifestaríeu al golf de Castellonroi?





Iris Carnicé Blanco

dissabte, 1 d’agost de 2015

L’evolució del català a la Franja 2004-2014

Publicat al blog Xarxes socials i llengües, bloc de Natxo Sorolla



Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.
A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a unaquarta part.
Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observaestabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.


Per a saber-ne més:

dimecres, 29 de juliol de 2015

EL SENYOR ESTATUT I EL SENYOR METGE, per Iris Carnicé Blanco

Façana CAP de Torelló
"Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes." - digué un dia un senyor anomenat Estatut. Estatut vivia en algun indret d'aquella preciosa terra anomenada Catalunya i tot allò que feia o deia no era fixat per ell, sinó que li ho proposaven els parlamentaris catalans, posteriorment ho acordava la Comissió Constitucional, les Corts Generals ho aprovaven i el poble ho ratificava. Així funcionava la cosa. Malauradament, no tothom respectava el senyor Estatut i, per aquesta raó, passaven fets tan sorprenentment indignants com els que s'exposen en la notícia de la qual m'acabo d'assabentar.
Es veu que a la vila de Torelló, situada a la Plana de Vic, un metge s'ha negat a atendre una pacient en català al·legant que a Espanya el que s'ha de parlar és el castellà. Personalment, penso que Catalunya és una terra afortunada, amb una gran riquesa cultural, ja que, a més de parlar-s'hi la llengua oficial de l'Estat espanyol, també es compta amb una altra llengua oficial, com és el català. Aquesta és la raó per la qual no m'explico com encara existeix gent amb arguments del tipus "En España se habla español". Miri senyor metge, en qualsevol indret d'Espanya podrà sentir com s'hi parla català, s'hi parla castellà, s'hi parla basc, aragonès, aranès, i si m'apura, fins i tot LAPAO i LAPAPYP entre altres llengües, variants i demències. A Catalunya, en concret, hi ha una cooficialitat entre el català i el castellà (oi, senyor Estatut?). Per aquesta raó, m'agradaria acabar aquest breu article amb una recomanació pel senyor metge: m'han dit que en moltes llibreries s'han posat a la venda un llibre per aprendre català i un per evitar prejudicis, aprofiti-ho, dos a preu d'un!

                                      Iris Carnicé Blanco

NOTA: Aquest article ha estat redactat arran de la notícia següent: http://m.ara.cat/societat/metge-Torello-nega-parlar-catala_0_1402060036.html


dimarts, 28 de juliol de 2015

ESCOLA NOSTRA 2015_ L’Escola d’Estiu de Clarió al Matarranya

NdP de Clarió:
Amb el títol "ESCOLA NOSTRA", l'associació de pares del Matarranya "Clarió" organitza la seua 1a Escola d'Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l'únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de LLaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d'especialistes locals o vinculats al territori.  
El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s'especifica.


Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516- clariomatarranya@gmail.com)


ESCOLA NOSTRA 2015
L’Escola d’Estiu de Clarió- Estimem la nostra llengua i el patrimoni

PROGRAMA          

divendres 31 de juliol –JORNADA FOLK  a càrrec d’Espai de So

Mont-roig, al Salon Cultural
17 a 19 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat) i mostra de construcció d’instruments musicals

La Portellada, placeta de les piscines
20 a 21 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat)
22 h Bureo Folk. Ball de participació oberta amenitzat per diferents músics de les Terres de l’Ebre i el País Valencià.

dissabte 1 d’agost
Queretes, trobada al parc infantil
10-13 h Excursió: Som arqueòlegs.
Visita guiada i taller a càrrec de Joan Lluís Camps de l’associació Medievo. Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Magda Aragonès: 637306366

dimecres 5 d’agost
La Freixneda, a la Llonja de l’Ajuntament
22 h Nit de contalles de bandolers: Lo Floro
A càrrec del poeta José Miguel Gràcia i l’artista José Manuel Aragonés

Dimecres 12 d’agost
18 h Valljunquera, trobada a la plaça del Sitjar
Mas de Llaurador: Contalles d’un despoblat
Visita guiada, taller i música a càrrec de l’historiador local Carles Sancho Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Pepa Nogués: 676308021 o AMPA de Valljunquera

Notes:
Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics
Totes les activitats són gratuïtes.
No cal inscripció prèvia excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya
Col·laboren: Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig), Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), Associació Medievo (Queretes), AMPA San Juan (Queretes), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda i AMPA de Valljunquera