dimecres, 25 de març de 2015

Programa especial dedicat a la Franja a Ràdio Kanal Barcelona





Aquest matí el programa "Nous Catalans" de Ràdio Kanal Barcelona ha emès un programa dedicat a la Franja de Ponent. Al programa (dirigit per Marc Blasco) han intervingut: Marta Canales (CDF, Casal Jaume I Fraga), Francesc Marco (Plataforma per la Llengua), Natxo Sorolla (sociolingüista, Ascuma, Clarió), Ramon Sistac(UdLL,membre IEC), Hugo Sorolla (lingüista, IEBC) i Marcel Pena(periodista, Ràdio Terra).

Durant el programa s'ha parlat de la situació de la llengua a les diferents comarques de la Franja, des de diferents vessants, sobre les conseqüències jurídiques de la denominació de la llengua com a "LAPAO",de política, i hi han hagut diverses intervencions telefòniques (batlles de la Franja, Ràdio Matarranya, etc.), sense oblidar la música feta des de la Franja.

La Plataforma per la Llengua ha explicat la seva campanya per denunciar la situació del català a la Franja, ara en fase de recollida d'adhesions.

El Moviment Franjolí ha estat present de la mà de na Marta Canales, col·laboradora de la nostra entitat, que ha deixat clar com l'actual situació del català a la Franja vulnera els drets lingüístics de milers de persones sota administració aragonesa.


Podeu escoltar el programa sencer al següent enllaç:

PROGRAMA ESPECIAL LLENGUA FRANJA NOUS CATALANS_RKB


dimarts, 24 de març de 2015

Demà programa especial sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona

Aquest dimecres proper 25 Març es farà un programa especial del Català a la Franja de Ponent de 10h a 12h en directe des dels estudis de Barcelona de Ràdio Kanal Barcelona al programa "Nous Catalans"(de 10 a 12)


El programa Comptarà amb la presencia als estudis i/o telefonica de gent del Matarranya, la LLitera i de diferents associacions que defensen que lo que es parle a Arago es Català, així com en Francesc Marco, representant de la Plataforma per la Llengua, que ha encetat fa pocs dies una campanya per denunciar la situació del català a la Franja als estaments europeus.

El Moviment Franjolí per la Llengua tindrà presencia en aquest debat, i per això ha convidat a assistir na Marta Canales, del Casal Jaume I de Fraga i de Convergència Democràtica de la Franja, col·laboradora del Moviment.


El programa es podrà escoltar de 10.00 a 12.00 

Freqüència: 106.9



divendres, 20 de març de 2015

Presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

La Franja de Ponent, un llibre que recull, per primera vegada, la història conjunta de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya



«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre serà presentat el dia 24 de març, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat, i en què intervindran també Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.
El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009; la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».
La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
 

dimarts
24  març  2015
Presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

El llibre, de l’historiador Joaquim Montclús i editat per l’IEC, recull, per primera vegada, la història conjunta de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’acte de presentació serà presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat. També hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC
Hora:19 hores 

Organització: Institut d’Estudis Catalans


dimarts, 10 de març de 2015

L'Ajuntament de Lleida dóna suport i s'adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal

A data de 27 de febrer de 2015, l'Ecxm. Ajuntament de Lleida va aprovar en Ple la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió de suport al Moviment Franjolí per la Llengua.

L'acord municipal fou possible gràcies als 19 vots dels grups de CiU i PSC, mentre el grup del PP va votar en contra (5) i va haver-hi una abstenció d'un regidor no adscrit.

D'aquesta manera, La Paeria esdevé el primer estament públic que expressa el seu suport i s'adhereix al col·lectiu "Moviment Franjolí per la Llengua".

Des del MFLL expressem la nostra satisfacció per aquest fet i remarquem la importància que un ens públic català tan pròxim a molts ciutadans de la Franja mostri el seu suport vers les accions en defensa de la llengua a les comarques catalanòfones a l'Aragó.

dilluns, 9 de març de 2015

Fem sentir la veu de la Franja al Parlament Europeu! [Plataforma per la Llengua]

L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!
Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.
Setge al català a la Franja
Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.
Denunciem la problemàtica a Europa!
Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!

divendres, 6 de març de 2015

Franja de Ponent: una capa que tot ho tapa [Quim Gibert]

                                                                                                                                          Enllaç original a Ràdio Catalunya
Quim Gibert
L'endemà de la nevada del 4-2-15, el xòfer de la ruta Fraga-Lleida em confessava el greu que li va saber haver matat tant moixons a la carretera. L'home em deia que la blancor matinal del paisatge, en una comarca poc habituada a la neu, va desorientar completament els pardals. I per acabar d'espessir el suc, la presencia del cotxe de línia circulant els va atribular de valent, que en el moment de fugir se n'anaven en sentit contrari. És a dir, directes a la mort: s'estampaven confosos contra la part frontal del vehicle, malgrat que el conductor havia reduït la velocitat a l'adonar-se'n del desgavell. No fou un suïcidi. Els ocells només tractaven, a la desesperada, totalment desconcertats, de tocar el dos.
L'escena descrita és una metàfora del que passa a una població d'individus quan els referents quotidians queden colgats per un element exterior, gens corrent, que actua d'alienador. Tant les bèsties com els humans som territorials, ens identifiquem pel lloc on hem nascut i crescut.

Pertànyer a un Aragó castellanocèntric i a una Espanya, que confirma aquesta manera de pensar i actuar, ve a ser per als veïns de la Franja de Ponent gairebé una nevada permanent. En aquesta línia, Albert Sánchez Piñol, antropòleg, diu «vam creure que la democràcia ho curaria tot. Que se sanaria el cos delmat de la llengua, que es desbrossarien malentesos feixistoides. Obviàvem un detall: que la democràcia que va venir era l'espanyola. Ha fet el Govern aragonès algun esforç per reparar la ignomínia històrica? Ben al contrari. Furgant en la ferida, afegint llast a la infàmia, han oficialitzat el xapurreao: ara es diu lapao» (La Vanguardia, 23-2-14).
Enfront de panorames tan desoladors, n'hi ha d'altres d'exemplars. Mentre l'Estat espanyol se'n desentén dels diferents intents de genocidi cultural, Joachim Gauck, president federal d'Alemanya, va afirmar el 27-1-15, en el Bundestag, que no hi ha identitat alemanya sense Auschwitz: «el record de l'Holocaust segueix sent una cosa del tots els ciutadans que viuen a Alemanya. Pertany a la història d'aquest país». Gauck va afegir que gràcies al record es pot extreure l'obligació de protegir i vetllar per la humanitat: «protegir i vetllar pels drets de totes les persones».
Sense anar tan lluny en el temps i l'espai, el passat febrer l'Audiència Provincial de Saragossa, davant d'un document escrit en català, del qual un advocat va sol·licitar-ne la traducció, el jutge, havent fet la verificació pertinent, va dir que l'escrit s'entenia. De fet, el filòleg Martí de Riquer (Barcelona, 1914-2013) assenyalava que fins el 1830, un senyor català escrivia en català a un de castellà o aragonès, el qual li responia en castellà: «això era el normal!» (La Vanguardia, 13-1-1999).
Justament per fer-nos visibles quan la territorialitat ens ve determinada pels contraris, el matí de dissabte 7-3-15, a les 10, el Casal Jaume I de Fraga convoca una nova edició de les jornades de dignificació lingüística, en el palau Montcada, a partir del vincle entre llengua i escola. Hi participaran el filòleg Pau Vidal; Tomàs Llopis d'ACPV; Marcel Pena, periodista; Cristina Royo, psicopedagoga, i Clarió, associació de pares del Matarranya. Divendres 6-3-15, hi ha un sopar amb l'escriptor Francesc Serés. I matí de diumenge 8-3-15, una sortida pel Baix Cinca.
*Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir