dilluns, 28 de setembre de 2015

Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

Marcel Pena és del Campell i estudiant de periodisme a la UAB. Fa d'enllaç per a Ràdio Terra a les comarques de La Llitera i el Baix Cinca. S'interessa i intenta explicar allà on va la realitat de la Franja de Ponent: la seua salut lingüística, social, cultural i política. Defensor de l'encaix de la Franja dins un projecte de Països Catalans, aquest 27S anava a les llistes de la CUP i ha estat un dels impulsors de la Declaració de Fraga
.


Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S


Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n'hi ha pels carrers de la Franja?
 

Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el "procés" com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l'incògnita augmenta en esto sector. S' identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l'èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d'unitat nacional a la Franja també hi és present.



Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?


Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran "relacions internacionals", però l'Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.


El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d'un nou marc polític de relacions o, per contra, s'accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?

La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l'àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s'encarnisaran amb naltres per tal d'ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se'ns obre un horitzó d'esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, "no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin".


Com afectarà a l'Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?


Si l'Aragó necessita d'un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d'eixir del propi territori, sense pressions externes.

En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d'esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l'aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l'Estat espanyol, i per què no, també a l'Estat francès.



Gràcies Marcel


Per a saber-ne més de l'entrevistat:

Secció d'opinió al digital Racocatalà.cat

Blog d'en Marcel Pena, Lo Reguer

El seu  twitter, @marcelpena_

diumenge, 27 de setembre de 2015

La CUP i el Casal Jaume I impulsen la "Declaració de Fraga"




La Candidatura d'Unitat Popular_CUP i el Casal Jaume I es van reunir ahir a Fraga, Baix Cinca, per a impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans, per la defensa del català a la Franja, els serveis públics i l'ensenyament de qualitat.





Font: Lo reguer


Els candidats de la CUP i membres del Casal Jaume I després de signar la Declaració de Fraga.

Candidats de la Candidatura d’Unitat Popular i representants del Casal Jaume I s’han reunit a la capital del Baix Cinca per signar la “Declaració de Fraga“. Ramon Usall i Mireia Boya, cap de llista i número dos de Ponent, i Gabriela Serra i Albert Botran, número quatre i cinc de Barcelona, han escoltat de primera mà els principals problemes franjolins i s’han compromès a “dur al Parlament la veu de la Franja de Ponent“.
La reunió, de caràcter privat, ha servit per evidenciar i enfortir els llaços que uneixen ambdós territoris. En esta primera presa de contacte s’ha acordat mantenir la relació en els propers mesos en cas que la CUP Ponent aconseguís representació al Parlament. Des del primer moment, la CUP Ponent va enfocar la seua campanya electoral més enllà dels límits autonòmics, abastant l’Aran, Pirineus i la Franja.

Usall, Botran, Serra i Boya signen la Declaració de Fraga. Font: @cupnacional

Aprofitant la jornada de reflexió a la Catalunya autonòmica, la CUP ha realitzat actes de campanya a la resta de territoris dels Països Catalans. Perpinyà, Xàtiva, Palma i Fraga han acollit diferents accions per reivindicar la territorialitat sencera.

A continuació la Declaració de Fraga reproduïda íntegrament:


Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Amb la voluntat d’enfortir lligams i treballar plegats pel futur de la Franja de Ponent i en el marc dels Països Catalans, ambdues organitzacions assumim el nostre compromís de col·laboració.

Fraga, 26 de setembre de 2015

dissabte, 19 de setembre de 2015

"Situació del català al Matarranya", treball de batxillerat d'Alba Gil (2007)


Recordem aquest treball realitzat a finals del 2007 per l'aleshores l'estudiant de batxillerat Alba Gil Povea, que té lligams familiars amb el poble matarranyenc de Pena-roja de Tastavins, sent tutora del mateix n' Eva Musté Àrea. 
El treball conté interessants entrevistes amb personalitats reconegudes de la comarca.
Sociolingüística 2n de batxillerat Escola GRAVI Barcelona, 11 de gener de 2008




Enllaç:




SITUACIÓ DEL CATALÀ AL MATARRANYA




Introducció:

 Tot va començar quan fa quatre anys vaig anar per primera cop a estiuejar a Pena-roja de Tastavins (Matarranya), vila d’on el meu pare és originari. Des de llavors he anat aprenent a estimar aquella terra i a sentir-la com a pròpia. De fet, les meves arrels són en aquell poble. Allà vaig descobrir que hi havia altres formes de parlar català, cosa que em va cridar molt l’atenció. Així doncs, el primer que vaig pensar en el moment d’escollir el tema per al meu treball de recerca va ser desenvolupar algun aspecte sobre els dialectes de la llengua catalana. Parlar de tots els seus dialectes era massa llarg i complex, per això vaig pensar en fer-ho sobre els de la Franja. Per acotar el tema, vaig decidir parlar sobre la comarca a la qual pertany Pena-roja, el Matarranya. Vaig adonar-me que escriure sobre el dialecte era massa específic i no em seria gens fàcil. Aleshores vaig optar per parlar sobre la situació en què es troba el català en aquesta comarca. Està desapareixent el català al Matarranya? Aquesta va ser la pregunta que em vaig formular. La meva hipòtesi era que el parlava molta gent i que, per tant, no moriria en breu, tot i que els cartells i tot allò oficial estava en castellà. Al llarg del treball es veurà com és la realitat, més dura del que em pensava. El treball pretén ser un recull de tot allò relacionat amb com es troba la llengua catalana en aquesta comarca de l’Aragó catalanòfon o Franja. He inclòs també aquells moviments que en dificulten l’existència, així com una petita referència del nombre d’habitants d’aquestes viles. L’objectiu del treball és mostrar l’estat de salut de la llengua pròpia del municipis del Matarranya exposant les activitats que s’hi fan i les persones que s’hi involucren, així com la situació en l’ensenyament, legislativa i en d’altres àmbits. No he tingut cap dificultat per trobar informació ja que n’hi ha molta gràcies a tots aquells que es preocupen per la llengua en aquesta zona. El més complicat ha estat decidir com plasmar tot allò que he après durant la recopilació d’informació. Tinc la impressió que manquen aspectes sobre el tema, però m’ha estat impossible incloure-ho tot perquè d’haver-ho fet el treball hauria estat massa extens. En quant el procediment del treball, a més de llegir i resumir multitud de revistes i llibres, he demanat l’opinió sobre la situació en què es troba el català a matarranyencs involucrats en el tema. Cal afegir que com a treball de camp he visitat els 29 pobles del Matarranya on he fet gairebé totes les fotos que apareixen en el treball. 

Alba Gil Desembre 2007