dissabte, 14 de novembre de 2015

L’IEBC VOL POSAR EL NOM DE JOSEP GALAN A UNA ESCOLA DE FRAGA

Font i text: Intitut d'Estudis del Baix Cinca-IEA
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col•laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, ha acordat demanar formalment a l’Ajuntament de Fraga que el nou col•legi, provisionalment denominat Fraga III, porte el nom del mestre, filòleg i activista cultural Josep Galan.

Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005), va dedicar la seua vida a exercir la professió docent, principalment en l’escola Antoni Gaudí de Santa Margarida de Montbui (l’Anoia), on va impulsar una metodologia activa. Paral•lelament vaportar a terme tota una sèrie de treballs d’investigació sobre el català de
Fraga, individualment (Estudis lèxics de la parla de Fraga, 1985; Refranyer fragatí, 1987; Les cançons de la nostra gent, 1993, reeditat l’any 2013 amb cançons gravades; Les motades de Fraga, 1994; Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, 1995; Lèxic esmortoït de la parla de Fraga, 1997; Modismes i frases fetes de la parla de Fraga, 2003; Lèxic de Fraga, inèdit; Estudi comparatiu del lèxic de la comarca, inèdit) o en col•laboració (Bllat Colrat, recull de literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, 1997), així com va escriure la novel•la Mort a l’Almodí (1991, 1996 i 2006) i diversos poemes i cançons, obres fonamentals per a la posada en valor de la nostra parla. També és autor
del cançoner infantil il•lustrat amb cançons gravades, Toca manetes, que es va publicar pòstumament (2014) a partir de materials del cançoner anterior.


Entre 1989 i 2004 va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre de referència comarcal per a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputació Provincial de Huesca, entitat des de la qual va impulsar diverses col•leccions científiques i literàries (La Sitja, Gàl•lica Flàvia, Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles, Quaderns del Cingle; anuari Cinga), va promoure la investigació sobre temes locals i comarcals (Jornades Cinga i Beques Amanda Llebot) i va impulsar les publicacions periòdiques de caràcter informatiu i cultural Batecs i Temps de Franja, així com va instituir els Premis 6 de novembre (ara “Josep Galan”) a la normalització lingüística i cultural a la comarca.

Galan va ser una persona de referència sobre la llengua i la cultura de la nostra comarca (col•laborador en la Gran Enciclopedia Aragonesa, assessor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de l’Institut d’Estudis Catalans), representant del Baix Cinca en la Plataforma per a la Defensa de les Llengües Minoritàries d’Aragó), reconegut tant des de l’Aragó com des de Catalunya (Premi Jaume I d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla, 2003; Premi Recercat a una persona vinculada al món dels centres d’estudis l’any 2007 de l’Institut Ramon Muntaner), tot i que, per damunt de tot, les persones que el van conèixer recorden la seua qualitat humana i el seu entusiasme per la gent i la cultura. Josep Galan va morir el 26 d’octubre d’ara fa 10 anys.

dijous, 12 de novembre de 2015

Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, per Marcel Pena

Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona
Marcel Pena. Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.

La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.

TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.

A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.

La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.


Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.



Marcel Pena, periodista

*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.