dilluns, 21 de novembre de 2016

"Una rondalla sobre salabror del mar", per Joaquim Gibert




Una rondalla sobre salabror del mar

Una família noruega de pescaires passava més fam que un mestre d’escola. Els pares havien tingut 5 fills, que amb prou feines podien sostenir. La cosa es complicava més quan s’acostava Nadal i, per manca d’una llar en condicions, el fred se’ls entaforava en el moll de l’ós. A ran de les enormes dificultats familiars, el pare de família va anar a veure el seu cosí, un capità de vaixell que havia fet diners a cabassades, però garrepa i malparit, a fi i efecte que els pugués ajudar en alguna cosa. 

El cosí li encolomà, sense gaires miraments, una peülla de vaca mentre li etzibava: «I ves-te’n al diable!». El pescaire pobre, que era més bo que el pa de pessic, s’ho va prendre al peu de la lletra i, tal dit tal fet, va proposar-se de trobar en Banyetes. Entre el veïnat va preguntar si algú sabia on parava el dimoni. Un dels veïns el va adreçar cap a un bosc. Un pic s’hi va endinsar, ho va tornar a demanar a uns llenyataires, que esmolaven destrals. Aquests li van dir que justament ells eren treballadors de can Banyetes. I no van tenir cap inconvenient per assenyalar-li el camí que duia fins el casalot on residia el diable. Tanmateix, li van fer saber que mai ningú havia tornat d’una visita a cal Dimoni. Abans però, un dels llenyataires li va lliurar una vara. I li va dir que, en el moment que el diable el volgués saludar amb una encaixada de mans, li oferís la vara en lloc de la mà. Atès que la mà del protagonista corria el risc de quedar socarrimada. I que aquell primer canvi d’impressions amb en Banyetes, el rematés amb un present. El pare de família va pensar que l’obsequi podia ser la peülla de vaca. El llenyataire, que no deixava de donar-li consells, va afegir que aleshores segurament el diable li permetria algun desig. I que, quan això passés, demanés una mola de molí fariner, que és màgica. I que el dimoni sol desar a la cambra dels mals endreços.

El nostre home va seguir fil per randa les recomanacions del bon llenyataire. I certament, en Banyetes va aparèixer en un tres i no-res. Una volta un davant de l’altre, el dimoni va engaltar-li: «Qui ets?». «Un humil pescaire», li va respondre el pare dels vailets. En l’instant que el diable li va allargar la mà per saludar-lo, el pare no va dubtar a donar-li la vara protectora per evitar el contacte. I, a continuació, com a regal, la peülla, que en Banyetes no va tardar a fer-ne serradures, amb unes dents que semblaven més aviat ullals. «A mi mai ningú em fa cap present», li va deixar anar el dimoni. I, seguidament, de tan agraït, li va demanar: «Què vols? Et concediré quelcom a canvi... ». De seguida, el pescaire pobre li va dir: «vull la mola de molí si és possible». El diable va acceptar i li va aclarir que de la mola podien sortir tota mena de coses beneficioses, segons la petició encomanada. També li va dir que per tal que rodés i produís l’encàrrec sol·licitat, calia dir, en un to màgic: «mola, mol». Així com per parar-la, «aturat, en tinc prou». El diable va afegir que dir «frena, stop, alto... » no només no serviria res sinó que la mola augmentaria la seva producció.

Va tornar a casa més content que un gínjol, amb la mola carregada a l’esquena. I la va començar a fer treballar. D’allà van sortir pollastres, fruita i tota mena de queviures. La mola va anar a tot drap durant unes hores. L’endemà va passar el cosí per la casa de la família. I va quedar amb un pam de nas en contemplar l’abundància d’aliments que omplien la cuina i el rebost. Se li va ocórrer preguntar: «Que us heu menjat la peülla?» El pare de família li va contestar que, seguint els seus consells, va anar a veure el diable. I que aquest, li va concedir una mola de molí que produeix manduca i altres béns fins a l’infinit. A l’adonar-se que allò era una bicoca, el cosí li va demanar en préstec la mola. El pare no hi va tenir cap inconvenient. A més, li va comunicar que per fer-la anar era necessari pronunciar els mots màgics: «mola, mol». El cosí va tocar el dos cuita corrents traginant la mola fins el vaixell, que tenia atracat en un fiord. I de bon matí va posar rumb cap a alta mar amb la seva tripulació. Aquell matí van pescar moltíssim i per tal que el peix no es fes malbé, va demanar a la mola que fabriqués sal. «Mola, mol», va dir el cosí. I la mola de molí va començar a treure sal, que els homes del capità anaven fent servir per salar el peix que capturaven. Però la mola no s’aturava i el vaixell va començar a quedar farcit de sal per totes bandes. El cosí ambiciós desconeixia la manera que deixés de fer sal la mola. De tanta sal que anava sortint de la mola, el vaixell va acabar enfonsat enmig de les aigües i el cosí, junt amb els pescaires a les seves ordres, ofegats. Els més vells, a Escandinàvia, asseguren que la mola de molí fariner, des del fons marí, continua produint sal. I és que encara ningú l'ha aturat, fet que explica perquè l’aigua de mar és salada.

Andreu Sotorra, escriptor, ens confirma que es tracta d’un relat de l’imaginari nòrdic, que deriva d’un poema de trobadors. El folklorista Joan Amades, l’any 1953, el va difondre amb la publicació del recull “Les 100 millors rondalles populars”. El conte original ha esdevingut, en la versió modificada en català, “El molinet de sal” o “El molinet màgic”.

Diuen que qui tot ho vol, tot ho perd!

Quim Gibert, psicòleg i coautor de l’assaig Removent consciències

dissabte, 12 de novembre de 2016

Naltres, els franjolins, per José R. Noguero


Naltres, els franjolins...

Sí, Franja de Ponent, perquè la nostra llengua es el català i idiomàticament estem al Ponent del domini lingüístic. La tildació “d’Aragó” ens fa pertànyer a un lloc determinat en clau territorial. 
Hem de tindre més originalitat i reclamar allò que és nostre, ja que seria força estrany que a Saragossa, per posar un exemple, li posessin Saragossa d’Aragó, a que sona difícil d'entendre? Pos lo mateix amb el nostre territori.

En les darreres setmanes, va néixer un nou moviment juvenil a la Llitera, es diu “Purna la Llitera” que, sent un moviment aragonesista, feminista i anticapitalista, ja comença a trontollar. A Twitter van piular lo següent “Defensarem els drets d'Aragó, el reconeixement de las llengües del nostre país i la protecció del nostre patrimoni cultural i natural.”. És a dir, nomes volen reconèixer la nostra llengua, molt be, i l'espanyol? A sí, que és l’oficial de l’Estat i d’Aragó... portem 30 anys d’autonomia i pareix que estem a l’era d’en Franco, no pitjor, des de sempre. A la Franja de Ponent lo que fa falta és que s'oficialitzi el català amb les seues variants i que s’hi estudie en català per a no perdre la nostra llengua. Hem de revertir el tics substitutius que està patint la nostra llengua a la Llitera i el Baix Cinca. És necessari que anem tots al mateix barco per a defendre la nostra oficialitat.

Seguint amb "Purna la Llitera", tamé parlen de Patrimoni, i jo em torne a preguntar; el que està reclamant el president Lambán als jutjats d’Osca? Per a acabar posant-lo al monestir de Sixena? O potser al Museu diocesà de Barbastre... Però escolta, i si el volem natres? No es poden quedar a les parròquies pertanyents de la Franja? Això no, perquè fa deu anys es va fer el Museu de Barbastre i falte genero... i si potser ens lo quedem, natres els franjolins o que es quedi a Lleida, que és més legítim perquè, fins fa 20 anys, bé que pertanyíem des de fa 900 anys a la diòcesi ilerdenca, i per mor de l'Opus Dei, per donar-li protagonisme a la seua diòcesi de Barbastre i al seu Torreciutat, ens van posar allà contravenint la historia i la cultura de la nostra terra, per no fer massa ferum de catalanitat.

Drets d’Aragó, d'acord, i els nostres drets on són? On és la defensa del dret de poder ser hospitalitzats a l’Arnau de Vilanova envers de Barbastre? On és el nostre dret a ser atesos en la funció publica en la nostra llengua? On és el nostre dret d’escollir l'educació dels nostres fills en llengua pròpia? On és el nostre dret a que es mantinguin els nostres costums envers al regionalisme impostat de l’Aragó? I perquè no, on és el nostre dret de fer un Ens de les comarques catalanoparlants per a defensar aquestos drets?


Naltres desde fa quasi 5 anys defensem la nostra terra i ho seguirem fent per la nostra gent i per la nostra llengua, el Català. Seguirem, pos, fent Franja, en moviment, per la nostra Franja de Ponent.

José R. Noguero de Llano, Moviment Franjolí per la Llengua

divendres, 4 de novembre de 2016

Trobada d’entitats que treballen per promocionar i protegir les llengües no oficials a Europa

El Moviment Franjolí per la Llengua assistirà a aquesta trobada a Barcelona convidat per la Plataforma per la Llengua, en el marc de l'assemblea general de l'ELEN




Font: PxL

La Plataforma per la Llengua lidera una trobada d’entitats que treballen per promocionar i protegir les llengües no oficials a Europa


El proper dissabte, 5 de novembre, Barcelona acollirà l'Assemblea General de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (European Language Equality Network, ELEN), una associació que aplega més d'un centenar d'entitats que treballen per promocionar i protegir les llengües regionals o minoritzades.
La Plataforma per la Llengua, com a membre d'ELEN, organitza i lidera aquesta assemblea que se celebrarà a l'estadi del Futbol Club Barcelona, aprofitant que es compleixen cent anys del primer document oficial del club blaugrana escrit en llengua catalana.
Durant l'assemblea, els assistents posaran en comú les accions que fan en els seus països i traçaran estratègies perquè la Comissió Europea blindi la protecció a les llengües que no són oficials a la UE, ja que hi ha més de 50 milions de ciutadans europeus que tenen com a materna una llengua no oficial.
Aquesta jornada entra de ple dins l'estratègia de projecció internacional de la Plataforma per la Llengua. En el transcurs de la mateixa, l'ONG del català proposarà que la seva vocal, Rosa de les Neus Marco, sigui escollida vicepresidenta d'ELEN per guanyar força en aquesta entitat que representa prop d'una cinquantena de llengües històriques europees que no tenen caràcter oficial. Entre aquestes n'hi ha de grans, com el català o l'eusquera, però també d'altres que representen realitats més petites com el sard, el bretó o el còrnic.
Rosa de les Neus Marco és membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, que la proposa com a vicepresidenta per la seva experiència internacional. Marco és investigadora de la UPF, domina set idiomes, té un màster en Estudis Transnacionals i ha fet diverses conferències arreu d'Europa sobre multilingüisme.
La presidenta del Parlament i el Govern escoltaran les veus europees
Dissabte, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, presidirà la inauguració de l'assemblea, donarà la benvinguda als assistents i presenciarà la taula rodona entre els eurodiputats Jill Evans i Josep Maria Terricabras. A més, representants del Govern de la Generalitat també es trobaran amb els delegats d'ELEN per conèixer la situació que viuen aquestes llengües, la majoria de les quals no tenen caràcter oficial a Europa i tenen dèficits de reconeixement.
En el transcurs del debat, es discutiran noves recomanacions per tractar el multilingüisme a Europa, s'exposaran casos de discriminacions d'algunes de les llengües i també hi haurà temps per posar sobre la taula el procés català. L'assemblea la dirigirà Davyth Hicks, secretari general d'ELEN i expert en llengües minoritàries i minoritzades i en els processos de regeneració d'aquestes. Entre els convidats, a banda dels eurodiputats, hi haurà experts com Sixto Molina del Secretariat del Consell d'Europa.
ELEN, una referència per a les llengües regionals
L'ELEN es va fundar l'any 2011 arran de la feina feta pels diferents comitès dels estats membres de la Unió Europea dins l'Oficina Europea de Llengües Minoritàries (EBLUL). La xarxa té l'objectiu de treballar per als 50 milions d'europeus que parlen llengües regionals o minoritàries (un 10% del total de la població). L'ELEN treballa actualment per a un total de 44 llengües regionals, minoritàries o amenaçades.
Les entitats que formen l'ELEN representen comunitats lingüístiques situades en diversos estats europeus. Està formada per 150 entitats amb seu en 22 estats d'Europa.