dijous, 3 d’agost de 2017

Cap de Setmana amb activitats a nord i sud de la Franja

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:



dissabte, 29 de juliol de 2017

Nova campanya per fer arribar agendes escolars en català als centres de la Franja

Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s'ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 
L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.
L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 

dissabte, 24 de juny de 2017

Les Falles de la Ribagorça, per Antoni Coll Cugat



Foto: *Núria Castells

El nostre col·laborador, n'Antoni Coll Cugat, ens fa una petita explicació de les Falles a la Ribagorça, que es celebren aquesta setmana per Sant Joan.

Podeu trobar a la nostra pàgina de facebook una galeria de fotografies sobre les falles de la Ribagorça al facebook i també un enllaç on podeu veure un vídeo amb una cançó inèdita sobre aquestes falles.









Us faré cinc cèntims sobre les falles del pirineu, una tradició molt antiga que coincideix pels vols del solstici d'estiu. Tradicionalment era una manera de celebrar la bona collita, de donar gràcies els déus. Era, per tant, una festa pagana: la festa del foc.

Un mes abans abans comencem els preparatius, tallem alguns pins per preparar el faro en un lloc de la muntanya elevat i visible. Allà serà on encendrem les falles.També allà prepararem les falles, una espècia de torxa.

Arribat el dia a la tarda la gent puja al faro, es fa un sopar de germanor i quan es comença a fer de nit s'encén el faro. Llavors el fadrí dóna l'ordre de començar la festa i tothom encén la falla. Acte seguit es comença a baixar fins el poble on farem una gran foguera, beurem, menjarem coca i ballarem.

Hi han tres classes de falles.


1 - La falla, es construeix a partir de trossos de teia .
2 - El rantiner, és d'una sola peça.
3 - L'aro, típics de les valls occitanes.

Pont de Suert, que durant uns anys va perdre la tradició, ara encapçala la baixada de falles més turística amb rècord de participants l'any passat. La mateixa nit també es troba la trilogia fallaire: Montanui, Vilaller i Casos, on des de qualsevol de les tres viles es poden veure a la vegada les altres dos en directe. Totes són diferents i autèntiques, desde les valls araneses a la vall de Barraves i la vall de Boí. Les primeres a Durro i les últimes les de Llesp, un circuit de falles, rantiners o aros, que hom pot gaudir.


Aquí aquesta tradició està partida per una frontera imaginària i administrativa, en canvi la festa és la mateixa i tots cridem FOC EL FARO!! Tant a l'Aragó com a Catalunya.


Antoni Coll Cugat, membre del Moviment Franjolí per la Llengua



dimarts, 16 de maig de 2017

No amaguis el català! Mostrem el suport al català des de la Franja













Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja de Ponent.
N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells  o murals que reivindiquin el català a les vies públiques de les comarques de la Franja?

Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!

#NoAmaguiselCatalà

#AlaFranjaEnCatalà


divendres, 28 d’abril de 2017

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social  i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua normalitzada, literatura sense fronteres".

dissabte, 22 d’abril de 2017

Octavi Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"

L'Octavi Serret a la llibreria Serret de Vall-de-roures
L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

Marcel Pena
-Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.

-La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

-Quin és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

-Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

-Quines són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

-Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.

-Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.
Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

-Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelagues de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.




dijous, 20 d’abril de 2017

5 anys de Moviment Franjolí per la Llengua


Editorial
5 ANYS DE MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA

El passat 5 d’abril va fer cinc anys. Encara  recordo quan vaig tenir la idea de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Serrat, la consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el LAPAO i el LAPAPYP just quant,  després de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita, però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble. Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa i ho volien treure, perquè  tinguéssim que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió administrativa.

En aquestes circumstàncies va néixer el Moviment Franjolí;  amb vocació de ser la veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’ àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara estic en deute emocional amb ell.
Això me demostra que ser de la Franja o de qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem dividits mai no ho aconseguirem.

Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb  l’altra, per petits matisos: uns més aragonesos, altres més catalans... i les institucions d’Aragó sempre ha aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.


Separats no aconseguirem res, naltres mereixem més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.                                                                                                        

José Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

dimarts, 11 d’abril de 2017

La llibreria Serret de Vall-de-roures, guardonada per la Creu de Sant Jordi

Font: Gencat.cat
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
D'entre les entitats guardonades destaquem a:
Llibreria Serret
Per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua felicitem al llibreter Octavi Serret per aquest merescut guardó a la funció de la llibreria com a referent cultural de la comarca del Matarranya i de tota la Franja de Ponent.

divendres, 31 de març de 2017

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d'Areny de Noguera


Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d'Areny de Noguera


El proper dissabte 1 d'abril tindrà lloc a la localitat d'Areny de Noguera (Ribagorça) la III edició de la Fira d'Areny.

Un any més, des del Moviment Franjolí reivindiquem la presència del català als cartells oficials de la Fira, que tenen el castellà com a llengua predominant, també quant al topònim del poble (Arén).

 Creiem que des de l'administració municipal haurien de fomentar l'ús social del català i vetlar per la normalització de la llengua pròpia d'Areny, reflectida també en la retolació de tots aquells actes públics organitzats per l'Ajuntament, que és un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on disset municipis de la Franja reivindicaren la presència del català a l'ensenyament i es comprometeren en fomentar l'ús públic de la llengua pròpia als seus pobles.

Per respectar els drets lingüístics de milers de catalanoparlants, a la Franja en català!

dimarts, 28 de març de 2017

Marta Canales:"El futur del català a la Franja passa per l'escola"

Reproduïm l'entrevista que la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual en forma part el Moviment Franjolí, va fer a la nostra portaveu Marta Canales, per parlar sobre la situació sociolingüística a la Franja de Ponent i a les propostes que fem com a col·lectiu.



Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?


Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 
 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

dissabte, 25 de març de 2017

Àngel Soro: "La LAPAO va ser un intent per fer el més indigne possible el català"

Àngel Soro és un cantautor fragatí. Tot i créixer en una torre al camp, prop de Fraga, la seva família ve de la Plaça Cigonyer, al centre històric de Fraga. D'aquesta plaça se'n recorda sovint en les seves cançons i articles. Soro, que actualment viu a Lleida, va començar a escriure poesia als 14 anys, anima't per un professor. A partir del 2001, va canviar els recitals poètics per la guitarra i els poemes per cançons. Des de llavors, Soro ja ha publicat dos discos. L'any 2014 veia la llum Homenatge 1.0. Un disc on, com diu el títol, s'homenatgen diferents poetes i personatges dels Països Catalans que l'autor va voler rescatar de l'oblit.
A més de la música, amb la productora Catalonian Music Works, Soro compta amb altres projectes com l'Associació Cultural l'Encenall o l'espai web Terresde l'Oest.


Àngel Soro amb una còpia del disc Homenatge 1.0.


-A Homenatge 1.0 fas una reivindicació de molts poetes de les terres de Ponent.
Al meu disc he volgut tractar poetes sense distingir la línia fictícia que separa, posem per cas, el Baix Cinca i el Segrià. M'agrada barrejar i tractar Desideri Lombarte, Maria Mercè Marçal, Manuel de Pedrolo o Josep Galan com una mateixa realitat.

-Què uneix a tots aquests poetes?
Els uneix la seva cultura, però també el compromís amb el seu poble i la seva classe. I sobretot, el silenci. A Pedrolo, Marçal  o Puig Antich, si alguna cosa els ha unit molts anys, ha estat un estrany silenci, també per part de qui els hauria de reivindicar. Jo, de manera humil, he intentat que tinguessin el seu reconeixement.

-És aquest el fil conductor del disc? 
El fil del disc, com s'indica al títol, és l'homenatge. Volia treure de l'oblit uns personatges per recuperar el seu discurs sobre nació oprimida i la classe a la que pertanyien. A mi m'agraden els que quan fan un poema hi posen cor i ànima, i que quan s'ha de protestar, protesten. Pedrolo deia que "cal protestar fins i tot quan no serveix de res". Són poetes "tres voltes rebels", com la Maria Mercè Marçal, afegint-ne una quarta, l'oblit.

-És un disc molt arrelat a la terra, però a la vegada, multicultural.
Entenc la meva posició social, cultural, lingüística i política des de l'internacionalisme. Està arrelat a la terra, però també m'agrada que sigui d'àmbit internacional. Al disc també versiono a Josep Maria Prous i Vila, de Reus, a Mikel Laboa o a Habeas Corpus.

-Són unes influències molt variades!
Musicalment, el disc és molt surrealista en la barreja d'estils. Versiono de manera molt tranquil·la Habeas Corpus, faig un poema a ritme de rock, un rap... M'agrada barrejar, llengües i idees, perquè en la barreja està la riquesa.

-Amb els autors citats i la riquesa cultural, té Ponent les aptituds necessàries per considerar-lo com a moviment artístic autònom?
Qualsevol zona que geogràficament i lingüísticament estigui emmarcada en un context té un corrent propi. Ponent té el seu caliu especial i no serà igual l'escriptor d'aquí que el de Perpinyà o Maó. La meva idea sempre ha sigut reivindicar el component propi lligat a internacionalitzar-lo, explicar-lo a altres llocs amb les seves especificitats pròpies.
No el considero un territori millor ni pitjor que un altre, però sempre s'acaba donant difusió al mateix. No sé si és una manca d'autoestima des del territori o un centralisme barceloní que sempre dóna veu al mateix tipus d'expressió artística. A Ponent també hi ha músics, pintors, escriptors, etc. Artistes tan bons o tan dolents com qualsevol altre.

Portada d'Homenatge 1.0, segon disc d'Àngel Soro.
-Un dels autors internacionals als que cantes és el basc Mikel Laboa. Quines semblances trobes entre la situació cultural dels Països Catalans i Euskal Herria?
Totes dues realitats són molt diferents tot i que pugui semblar que tenen connexions. En el manteniment de la llengua, nosaltres hem aconseguit que es parli més. A Euskal Herria han tingut més dificultats, potser perquè és una llengua més complexa i van rebre molta migració com a Catalunya, però la seva llengua és molt més complexa i per tant molt més difícil d’aprendre i de ser utilitzada.
En canvi, personalment em fa molta enveja la reivindicació dels seus autors. A mi, un dels pocs reconeixements que m'han arribat després de molts concerts ha vingut des del País Valencià. Al Principat, rarament m'han trucat per preguntar-me "què fas amb Pedrolo i Marçal?". Segurament si jo hagués nascut al País Basc i versionés poetes bascos, sortiria a tots els mitjans nacionals. Tot i fer només un petit homenatge a Mikel Laboa, ja em van trucar de mitjans d'allà per interessar-se pel que havia fet. Aquí, amb un disc ple de poetes catalans i el primer poema musicat de Pedrolo*, cap mitjà generalista ens ha trucat mai.

*Disc Efecte Espiral, Bullanga Records, any 2003.

-Com treballes tu a l'hora de fer les cançons?
Dins de la meva obra, podem distingir dues vessants: les versions de poetes units per la llengua i el territori, però també per la crítica social; i després, les cançons pròpies on homenatjo Josep Galan o Guillem Agulló, o canto contra la globalització.

-Precisament, un dels homenatges que fas és a Josep Galan. Què et va portar a recordar-lo al costat de les altres figures?
Josep Galan era amic de casa nostra. Com a lingüista, va recollir les motades de Fraga, va fer llibres al voltant de la llengua catalana que sempre va defensar... En el moment que va sortir la llei del LAPAO, intent per fer el més indigne possible el català, volia reivindicar la seva figura com a filòleg i com a franjolí que sempre va afirmar que parlava la llengua que parlem a tots els Països Catalans.

-Què vas pensar quan el Govern d'Aragó va canviar el nom a la llengua de la Franja?
Intentar tallar la relació de la llengua canviant-li el nom, és absurd. Si volen dir-li LAPAO, molt bé, però llavors parlem LAPAO de Perpinyà al Carxe. Sense entrar en delimitacions polítiques, observo que de Fraga a Lleida hi ha una llengua comuna, vehiculada per camps de fruiters, animals, plantes i persones. En canvi, de Saragossa a Fraga hi ha 120 quilòmetres de desert.

-Falten veus que expliquin la Franja al Principat?
Falten veus que expliquin la Franja a la Franja. S'ha instaurat una oficialitat al món de la premsa i la política, on allò institucional és el que mana. En canvi, al carrer, hi ha una altra cosa. Existeix una reivindicació de la Franja com a territori amb una llengua i una cultura que han de ser protegides. En canvi, el que té veu és la uniformitat. Falten veus de qualsevol espectre polític que reivindiqui la catalanitat de la Franja. No és un intent de pancatalanitzar res, sinó de defensar allò autòcton.

-Escrius per a Llibertat.cat, de manera inevitable, moltes vegades sobre la Franja. Quina resposta reps quan parles sobre el nostre territori?
La Franja es coneix més del que ens sembla des de dins. A Llibertat.cat hi escric un cop al mes i intento que cada any, dels dotze articles hi hagi tres o quatre relacionats amb la Franja. D'aquests, sempre hi ha algú que t'envia un missatge per felicitar-te o preguntar-te alguna cosa. L'escrit que vaig fer sobre Lombarte, Marçal i Pedrolo, reivindicant-los com autors de Ponent, va ser molt compartit i vaig rebre un munt de correus electrònics. L'interès existeix, perquè si no, no seria així.

-Moltes gràcies, Àngel. I molta sort amb els projectes futurs.

He d'agrair-vos a vosaltres per pensar en la meva persona, però és en aquest punt on he de donar les gràcies a col·lectius, ateneus, mecenes, músics, tècnics, càmeres, traductors, amics i amigues, família i persones del món de la cultura compromesa en general, que han col·laborat sempre amb il·lusió col·lectiva i desinteressada, per donar suport als projectes autònoms. Sense vosaltres res no hagués pogut ser. Sou guspira.


El videoclip Guanyarem, versió del poema de Prous i Vila, va ser enregistrat entre la Franja i Lleida.

dimarts, 21 de març de 2017

Vers des de la Franja en el Dia Mundial de la Poesia


"No té altre sentit el nostre oneig,
enmig de quimèriques aigües,
que anar asclant estèrils penyals
i transmutar, lentament, rocs cantelluts
en gleres de ponent."

Hector Moret

(vers de l'obra "Pentagrama", pàg.29, on l'autor hi fa referència al paisatge morisc de Mequinensa)

dimarts, 21 de febrer de 2017

A la Franja, en català! [#DiaDeLaLlenguaMaterna]


Des del Moviment Franjolí aprofitem el Dia de la Llengua Materna per reivindicar el català, llengua pròpia de la Franja, i pel que treballem.

Enviem també una forta abraçada a totes les entitats en defensa del català que treballen al nostre país, però també per l'occità, llengua que ens agermana i que cal defensar.

#DiaDeLaLlenguaMaterna #DiaDeraLenguaMairau


dimecres, 15 de febrer de 2017

Francesc Serés: "Cal una voluntat política per articular culturalment la Franja"

Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d'un grup d'escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. "La densitat fa sospitar", confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, "no s'havien explicat mai". Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.

Francesc Serés a les portes d'una antiga casa familiar a Saidí.

Què té la Franja que la fa territori d'escriptors?

Hi ha diversos factors. El primer, que és una zona que de manera natural ha mirat cap a Barcelona; és on hem anat part de la migració. Una vegada allà, jo vaig descobrir una cultura que no sabia que tenia. Existia una paret de paper, com les dels japonesos. Són parets opaques, però si t'hi recolzes cauen i descobreixes una altra realitat. Llavors, quan tornes a casa et sents en un terreny verge d'històries sense explicar.
I en segon terme, tenir una formació només en literatura espanyola ha permès repensar-nos la literatura catalana. Sense l'obligació escolar podem descobrir la part de la seducció, molt important en la literatura. 

Actualment ets un dels escriptors franjolins més reconeguts i premiats. Has rebut un grapat de premis de les lletres catalanes, però des d'Aragó només vas tenir un reconeixement ara fa 15 anys.

No és una qüestió personal. És el nivell de deixadesa que tenen amb la llengua, però no només afecta el català. Això és transversal al nivell de protecció que l'Aragó ha donat a altres camps. És un símptoma de la mala gestió cultural, tot i que és cert que en el cas del català existeix una rancúnia històrica perquè ho veuen com una taca. El meu cas és una conseqüència més de la infravaloració del patrimoni propi.

És complicat escriure en català i ser reconegut a la Franja?

És molt difícil, perquè tot i que és un territori prolífic pel que fa a escriptors, la situació política no és favorable. A l'escola només hi han un parell d'hores de català a la setmana, has de lluitar contra mitjans de comunicació, contra l'administració... A Catalunya tens quatre nivells administratius que vetllen per la llengua: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la Generalitat. Ací no en tens cap. 

Si ets de la Franja, per guanyar-te la vida escrivint en català has de marxar al Principat?

Existeixen molts factors: el talent, la sort, l'editorial que et publica... Però sense cap dubte, és més fàcil en un lloc on no has de discutir sobre un fet tan ridícul com el nom del idioma. Allà trobes un ambient favorable, a més d'un camp de coneixement que entra en contacte amb naltres, com la llengua i la continuïtat cultural.

Què li falta a la Franja per aconseguir una cohesió cultural?

La Franja és un territori sense articular. La gent de Queretes té poc a veure en la gent del Campell. D'una punta a l'altra de la Franja tens quatre hores, però de costat a costat tens deu minuts, i això és molt difícil d'articular. Ha d'existir una voluntat política per superar aquest desavantatge.

A la Franja, la unitat política és una cosa, i la cultural n'és una altra.

Ací manen des de Saragossa, però això no vol dir que m'agrade ni que no puguem fer mil coses. La política no deixa de ser una convicció molt arrelada. Només demano que deixen escollir a la gent democràticament les seues idees, més enllà de la situació administrativa que tingue. És cert que des del punt de vista pràctic això té conseqüències: la llengua la tenim com la tenim, amb la campanya d'aculturalització, la immigració que arriba i no estàs escolaritzant en català... És una situació molt perillosa. De totes maneres, intento no ser pessimista i penso que el moviment independentista serà positiu per la llengua, perquè si som capaços de crear una protecció d'Estat per al català, tota esta zona participarà d'eixa protecció.

Portada de La Pell de la frontera.

A La pell de la frontera tractes les relacions socials i la realitat cultural de la Franja. És una qüestió d'experiències personals o una manera de documentar el territori?

Diria que és per les dues raons. Del tema de la immigració, ací no se n'havia parlat més enllà d'alguns articles de premsa. Jo el vaig tractar des de l'experiència que al poble havíem tingut amb la immigració, igual que a La Llitera o al Segrià. És una història que demostra que no hi havia discontinuïtat, podies trobar el mateix subjecte a Saidí i a Alcarràs, a Fraga i a Aitona, a Mequinensa i a Torrelameu. En aquest tema la frontera s'esvaïa i creava un espai molt propici per la literatura. 
A més, ho podíem explicar des de dins en primera persona. Jo vaig sentir la paraula 'globalització' durant els anys 93 o 94, quan estava fent la carrera. Llavors me'n vaig adonar que naltres ja portàvem deu anys globalitzats. Al llibre vaig explicar això, la nostra experiència. Petita i local, però és la nostra. 

Amb el projecte que has començat fa poc, la Residència Faber, què podeu aportar a la cultura nacional?

No teníem un espai com aquest, una residència institucionalitzada per atraure talent d'arreu del món per a que interactue amb el d'aquí. Ara hem d'aconseguir que al cap de l'any vingue un seguit de gent, unes 70 persones calculo. També ens encarreguen de buscar els homòlegs nacionals per realitzar l'intercanvi. A més, Olot és una ciutat molt cívica, amb una programació cultural estable, i això fa que esta gent s'emporte una imatge del país i que la transmete. Aquest no és l'objectiu principal, però ajuda a que vegin que no som una societat excloent, que els convidem a treballar amb nosaltres i ajudem en els seus projectes..

Lleida, la ciutat llunyana també per a la Franja?

Està claríssim. La capitalitat de Lleida és vital per naltres, perquè és el focus cultural, lingüístic, universitari... Al meu article me vaig queixar del fet que Lleida dimitís d'esta funció i es convertís en la capital d'uns terrenys deshabitats enormes, amb una densitat de població baixíssima. Tot i així, Lleida viu la mar de contenta, cosa que és letal per al territori. És una llàstima, perquè Lleida és una ciutat rica: té industria agroalimentària, té serveis, és nexe de comunicacions, té una universitat amb facultats molt importants... Però també té uns dirigents que no estan assumint la responsabilitat. I per acabar d'adobar-ho, ara amb Ciutadans a l'alcaldia, culturalment la ciutat quedarà coixa.

Però això no s'arrastra des de fa temps?

No sé quina és la causa i quin l'efecte. Si ve d'abans, s'ha acabat creant un caldo de cultiu propici perquè aparegue esta gent. I davant la deriva, han acabat unint Lleida a un projecte espanyol. Ací tenim una frase per a qui treballa per demés: "aquest treballant perdrà l'ofici". Doncs els polítics lleidatans, treballant han perdut l'ofici.

Per què ha acabat Lleida així?

Perquè no és un país en xarxa i una ciutat pot triar desconnectar. Mentre no aconseguim crear un projecte de país connectat, serà molt difícil de canviar la situació de Lleida. Si el procés independentista se'n surt, espero que es reforcin les vies per ser un país enxarxat.

La situació que es viu a Lleida ciutat no és la mateixa que trobem a les comarques de Ponent. 

És un tema administratiu. L'esquema provincial, amb les seues capitals, s'ho està emportant tot. Això està assecant el territori, evitant repartir la riquesa i acaba redundant en el seu perjudici. S'ha de pensar com es reequilibra el territori des del punt de vista del coneixement. Això arrelarà la gent als pobles i crearà vincles amb el territori. Però si agafes un esquema espanyol, tindràs un país espanyol.

Moltes gràcies Francesc, i sort en el futurs projectes.

dissabte, 4 de febrer de 2017

"Resposta al posicionament de Purna a la Franja", per Marcel Pena

Reproduïm l'article publicat al blog d'en Marcel Pena sobre la visió de la pertinença o no de la Franja al conjunt dels Països Catalans de l'organització juvenil independentista aragonesa PURNA, col·lectiu que manté relacions amb el moviment polític anticapitalista de l'Esquerra Independentista, que aglutina diverses branques com la sindical, política, estudiantil, juvenil o la feminista, i del qual sorgeix les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). 


Purna, l’organització juvenil independentista aragonesa, va publicar el passat 1 de febrer una entrada a la seua pàgina de Curious Cat on explicava el seu posicionament respecte a la Franja. Ací la resposta completa:
¿Por qué asumís los límites territoriales autonómicos impuestos por el estado español y no los cuestionáis? Lo digo en referencia al hecho que decís defender que Fraga no es Països Catalans.
¿Quién ha dicho que asumamos los límites impuestos por el Estado? Lo que nos negamos a hacer es defender es un modelo de Estado-nación que parta de los postulados del nacionalismo lingüístico más liberal y rancio (¿sólo son aragonesas las personas del ámbito lingüístico aragonés?); una visión que ni se sostiene ni tiene fuerza o presencia alguna en la franja y el resto de Aragón.
Obviamente Fraga forma parte del ámbito lingüístico catalán (que no cultural), lo cual no supone ninguna contradicción dentro del proyecto nacional que defendemos, un Aragón trilingüe. Entender que la lengua catalana es propiedad exclusiva de la nación catalana es una idea que deja mucho que desear. Fraga es Aragón porque su gente se siente aragonesa (desde mucho antes que España impusiese sus fronteras).
En todo caso defendemos lo que siempre hemos defendido, que la franja decida qué es lo que quiere ser, y si llega el momento en que decide que quiere ser catalana, lo asumiremos.
En PURNA hay militantes de la franja que, como soberanistas, revolucionarias y anticapitalistas que se sienten aragonesas, han decidido militar en una organización que consideran tan propia de su tierra como lo es de las militantes del Sobrarbe, Moncayo, Somontano o Zaragoza.
Y repetimos, estamos por el derecho a decidir, perp día de hoy, le pese a quien le pese, la gente de la franja, en una muy amplia mayoría, se siente aragonesa.
En el comentari hi he trobat diferents fal·làcies i judicis de valor que cal esmenar.
Tot i que no els agrade admetreu, el projecte nacional aragonès coincideix amb els límits autonòmics imposats per l’Estat. El discurs del trilingüisme aragonès té l’objectiu de justificar la inclusió de la Franja dins d’Aragó, amb qui no té lligams de cap mena. La divisió territorial entre el Torricó i Almacelles té el mateix sentit que separar Alcanar i Vinaròs o Portbou i Cervera de la Marenda.
Per contrarestar la seua manca d’arguments a l’hora d’incloure la Franja en el marc nacional aragonès, l’Esquerra Independentista aragonesa utilitza el recurs d’equiparar els Països Catalans amb un projecte lingüístic. A la resposta, arriben a qualificar com a “postulados del nacionalismo más liberal y rancio” la relació que atribueixen als Països Catalans amb la Franja de Ponent. Com diu a la seua resposta, aquesta visió no es sosté a la Franja perquè no és certa. A més de l’aspecte lingüístic, des de l’Esquerra Independentista catalana es destaquen la cultura comuna, o les relacions socioeconòmiques per construir el marc nacional. No es defensa que, com diu Purna, la llengua catalana sigue un patrimoni exclusiu de la nació catalana. Si no, no s’explicaria el posicionament de l’EI respecte a l’Alguer, considerat part de la nació sarda, o la inclusió de les comarques castellanoparlants del País Valencià.


purna
Captura de pantalla del Curious Cat de Purna.

Com s’ha dit, la cultura és un aspecte molt important a l’hora de construir unes relacions fortes, siguen del tipus que siguen. Sent sabedors d’això, Purna s’afanya en assenyalar que “obviamente Fraga forma parte del ámbito lingüístico catalán (que no cultural)”. És a dir, entre Fraga i Lleida, dos ciutat catalanoparlants que comparteixen referents socials i populars, existeix un salt cultural internacional? En canvi, segons ell, Saragossa i Fraga sí que formen part del mateix àmbit cultural. Un disbarat.
Més endavant, Purna considera que “Fraga es Aragón porque su gente se siente aragonesa (desde mucho antes que España impusiese sus fronteras)”. L’afirmació, impossible de demostrar, és vaga i inconclusa. En canvi, sí que podem afirmar que quan l’Estat espanyol va imposar les seues fronteres provincials i autonòmiques, les viles de la Franja van quedar incloses dins d’Aragó per una arbitrarietat mal aplicada. Posteriorment també se van modificar els límits diocesans, amb centenars d’anys d’història, per fer-los coincidir amb el dibuix autonòmic. Com ha passat en altres punts dels Països Catalans, estes fronteres estatals, autonòmiques o provincials han intentat sempre provocar desconcert a partir de la confrontació identitària. La Franja no ha estat una excepció en esto procés de descatalanització.
Tot i així, dir des de l’EI aragonesa que la gent de Fraga se sent aragonesa és fer-se trampes al solitari. A la Franja, el sentiment majoritari és una aragonesitat lligada a ser espanyol.  Afirmar que “a día de hoy, le pese a quién le pese, la gente de la Franja, en una muy ámplia mayoria, se siente aragonesa” com a argument legitimador de l’activitat de Purna al territori és llançar-se pedres al seu terrat. En primer punt, perquè reconèixer esta identitat com a pròpia els desautoritza com a organització d’esquerres i independentista. En canvi, si no s’hi identifiquen i consideren el sentiment dels franjolins com a imposat, estan reconeixent la legitimitat de l’EI catalana de reivindicar i treballar per un territori nacionalment assimilat, en referència al sentiment d’espanyolitat.
Pel que fa a l’últim punt, cal assenyalar que tots els ajuntaments de la Franja estan governats pel PSOE, el PP o el PAR, a excepció del d’Aiguaviva on governa Ganar Aiguaviva. El partit que històricament ha recollit el vot aragonesista, la Chunta Aragonesista, té representació a cinc municipis, tots ells al Matarranya: Maella, Nonasp, Queretes, la Torre del Comte i Vall-de-roures. Per altra banda, no existeixen assemblees de Puyalón ni de Purna a les comarques de la Franja.
Per a més informació: