divendres, 31 de març de 2017

Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d'Areny de Noguera


Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d'Areny de Noguera


El proper dissabte 1 d'abril tindrà lloc a la localitat d'Areny de Noguera (Ribagorça) la III edició de la Fira d'Areny.

Un any més, des del Moviment Franjolí reivindiquem la presència del català als cartells oficials de la Fira, que tenen el castellà com a llengua predominant, també quant al topònim del poble (Arén).

 Creiem que des de l'administració municipal haurien de fomentar l'ús social del català i vetlar per la normalització de la llengua pròpia d'Areny, reflectida també en la retolació de tots aquells actes públics organitzats per l'Ajuntament, que és un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on disset municipis de la Franja reivindicaren la presència del català a l'ensenyament i es comprometeren en fomentar l'ús públic de la llengua pròpia als seus pobles.

Per respectar els drets lingüístics de milers de catalanoparlants, a la Franja en català!

dimarts, 28 de març de 2017

Marta Canales:"El futur del català a la Franja passa per l'escola"

Reproduïm l'entrevista que la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual en forma part el Moviment Franjolí, va fer a la nostra portaveu Marta Canales, per parlar sobre la situació sociolingüística a la Franja de Ponent i a les propostes que fem com a col·lectiu.



Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?


Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 
 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

dissabte, 25 de març de 2017

Àngel Soro: "La LAPAO va ser un intent per fer el més indigne possible el català"

Àngel Soro és un cantautor fragatí. Tot i créixer en una torre al camp, prop de Fraga, la seva família ve de la Plaça Cigonyer, al centre històric de Fraga. D'aquesta plaça se'n recorda sovint en les seves cançons i articles. Soro, que actualment viu a Lleida, va començar a escriure poesia als 14 anys, anima't per un professor. A partir del 2001, va canviar els recitals poètics per la guitarra i els poemes per cançons. Des de llavors, Soro ja ha publicat dos discos. L'any 2014 veia la llum Homenatge 1.0. Un disc on, com diu el títol, s'homenatgen diferents poetes i personatges dels Països Catalans que l'autor va voler rescatar de l'oblit.
A més de la música, amb la productora Catalonian Music Works, Soro compta amb altres projectes com l'Associació Cultural l'Encenall o l'espai web Terresde l'Oest.


Àngel Soro amb una còpia del disc Homenatge 1.0.


-A Homenatge 1.0 fas una reivindicació de molts poetes de les terres de Ponent.
Al meu disc he volgut tractar poetes sense distingir la línia fictícia que separa, posem per cas, el Baix Cinca i el Segrià. M'agrada barrejar i tractar Desideri Lombarte, Maria Mercè Marçal, Manuel de Pedrolo o Josep Galan com una mateixa realitat.

-Què uneix a tots aquests poetes?
Els uneix la seva cultura, però també el compromís amb el seu poble i la seva classe. I sobretot, el silenci. A Pedrolo, Marçal  o Puig Antich, si alguna cosa els ha unit molts anys, ha estat un estrany silenci, també per part de qui els hauria de reivindicar. Jo, de manera humil, he intentat que tinguessin el seu reconeixement.

-És aquest el fil conductor del disc? 
El fil del disc, com s'indica al títol, és l'homenatge. Volia treure de l'oblit uns personatges per recuperar el seu discurs sobre nació oprimida i la classe a la que pertanyien. A mi m'agraden els que quan fan un poema hi posen cor i ànima, i que quan s'ha de protestar, protesten. Pedrolo deia que "cal protestar fins i tot quan no serveix de res". Són poetes "tres voltes rebels", com la Maria Mercè Marçal, afegint-ne una quarta, l'oblit.

-És un disc molt arrelat a la terra, però a la vegada, multicultural.
Entenc la meva posició social, cultural, lingüística i política des de l'internacionalisme. Està arrelat a la terra, però també m'agrada que sigui d'àmbit internacional. Al disc també versiono a Josep Maria Prous i Vila, de Reus, a Mikel Laboa o a Habeas Corpus.

-Són unes influències molt variades!
Musicalment, el disc és molt surrealista en la barreja d'estils. Versiono de manera molt tranquil·la Habeas Corpus, faig un poema a ritme de rock, un rap... M'agrada barrejar, llengües i idees, perquè en la barreja està la riquesa.

-Amb els autors citats i la riquesa cultural, té Ponent les aptituds necessàries per considerar-lo com a moviment artístic autònom?
Qualsevol zona que geogràficament i lingüísticament estigui emmarcada en un context té un corrent propi. Ponent té el seu caliu especial i no serà igual l'escriptor d'aquí que el de Perpinyà o Maó. La meva idea sempre ha sigut reivindicar el component propi lligat a internacionalitzar-lo, explicar-lo a altres llocs amb les seves especificitats pròpies.
No el considero un territori millor ni pitjor que un altre, però sempre s'acaba donant difusió al mateix. No sé si és una manca d'autoestima des del territori o un centralisme barceloní que sempre dóna veu al mateix tipus d'expressió artística. A Ponent també hi ha músics, pintors, escriptors, etc. Artistes tan bons o tan dolents com qualsevol altre.

Portada d'Homenatge 1.0, segon disc d'Àngel Soro.
-Un dels autors internacionals als que cantes és el basc Mikel Laboa. Quines semblances trobes entre la situació cultural dels Països Catalans i Euskal Herria?
Totes dues realitats són molt diferents tot i que pugui semblar que tenen connexions. En el manteniment de la llengua, nosaltres hem aconseguit que es parli més. A Euskal Herria han tingut més dificultats, potser perquè és una llengua més complexa i van rebre molta migració com a Catalunya, però la seva llengua és molt més complexa i per tant molt més difícil d’aprendre i de ser utilitzada.
En canvi, personalment em fa molta enveja la reivindicació dels seus autors. A mi, un dels pocs reconeixements que m'han arribat després de molts concerts ha vingut des del País Valencià. Al Principat, rarament m'han trucat per preguntar-me "què fas amb Pedrolo i Marçal?". Segurament si jo hagués nascut al País Basc i versionés poetes bascos, sortiria a tots els mitjans nacionals. Tot i fer només un petit homenatge a Mikel Laboa, ja em van trucar de mitjans d'allà per interessar-se pel que havia fet. Aquí, amb un disc ple de poetes catalans i el primer poema musicat de Pedrolo*, cap mitjà generalista ens ha trucat mai.

*Disc Efecte Espiral, Bullanga Records, any 2003.

-Com treballes tu a l'hora de fer les cançons?
Dins de la meva obra, podem distingir dues vessants: les versions de poetes units per la llengua i el territori, però també per la crítica social; i després, les cançons pròpies on homenatjo Josep Galan o Guillem Agulló, o canto contra la globalització.

-Precisament, un dels homenatges que fas és a Josep Galan. Què et va portar a recordar-lo al costat de les altres figures?
Josep Galan era amic de casa nostra. Com a lingüista, va recollir les motades de Fraga, va fer llibres al voltant de la llengua catalana que sempre va defensar... En el moment que va sortir la llei del LAPAO, intent per fer el més indigne possible el català, volia reivindicar la seva figura com a filòleg i com a franjolí que sempre va afirmar que parlava la llengua que parlem a tots els Països Catalans.

-Què vas pensar quan el Govern d'Aragó va canviar el nom a la llengua de la Franja?
Intentar tallar la relació de la llengua canviant-li el nom, és absurd. Si volen dir-li LAPAO, molt bé, però llavors parlem LAPAO de Perpinyà al Carxe. Sense entrar en delimitacions polítiques, observo que de Fraga a Lleida hi ha una llengua comuna, vehiculada per camps de fruiters, animals, plantes i persones. En canvi, de Saragossa a Fraga hi ha 120 quilòmetres de desert.

-Falten veus que expliquin la Franja al Principat?
Falten veus que expliquin la Franja a la Franja. S'ha instaurat una oficialitat al món de la premsa i la política, on allò institucional és el que mana. En canvi, al carrer, hi ha una altra cosa. Existeix una reivindicació de la Franja com a territori amb una llengua i una cultura que han de ser protegides. En canvi, el que té veu és la uniformitat. Falten veus de qualsevol espectre polític que reivindiqui la catalanitat de la Franja. No és un intent de pancatalanitzar res, sinó de defensar allò autòcton.

-Escrius per a Llibertat.cat, de manera inevitable, moltes vegades sobre la Franja. Quina resposta reps quan parles sobre el nostre territori?
La Franja es coneix més del que ens sembla des de dins. A Llibertat.cat hi escric un cop al mes i intento que cada any, dels dotze articles hi hagi tres o quatre relacionats amb la Franja. D'aquests, sempre hi ha algú que t'envia un missatge per felicitar-te o preguntar-te alguna cosa. L'escrit que vaig fer sobre Lombarte, Marçal i Pedrolo, reivindicant-los com autors de Ponent, va ser molt compartit i vaig rebre un munt de correus electrònics. L'interès existeix, perquè si no, no seria així.

-Moltes gràcies, Àngel. I molta sort amb els projectes futurs.

He d'agrair-vos a vosaltres per pensar en la meva persona, però és en aquest punt on he de donar les gràcies a col·lectius, ateneus, mecenes, músics, tècnics, càmeres, traductors, amics i amigues, família i persones del món de la cultura compromesa en general, que han col·laborat sempre amb il·lusió col·lectiva i desinteressada, per donar suport als projectes autònoms. Sense vosaltres res no hagués pogut ser. Sou guspira.


El videoclip Guanyarem, versió del poema de Prous i Vila, va ser enregistrat entre la Franja i Lleida.

dimarts, 21 de març de 2017

Vers des de la Franja en el Dia Mundial de la Poesia


"No té altre sentit el nostre oneig,
enmig de quimèriques aigües,
que anar asclant estèrils penyals
i transmutar, lentament, rocs cantelluts
en gleres de ponent."

Hector Moret

(vers de l'obra "Pentagrama", pàg.29, on l'autor hi fa referència al paisatge morisc de Mequinensa)