dissabte, 25 de març de 2017

Àngel Soro: "La LAPAO va ser un intent per fer el més indigne possible el català"

Àngel Soro és un cantautor fragatí. Tot i créixer en una torre al camp, prop de Fraga, la seva família ve de la Plaça Cigonyer, al centre històric de Fraga. D'aquesta plaça se'n recorda sovint en les seves cançons i articles. Soro, que actualment viu a Lleida, va començar a escriure poesia als 14 anys, anima't per un professor. A partir del 2001, va canviar els recitals poètics per la guitarra i els poemes per cançons. Des de llavors, Soro ja ha publicat dos discos. L'any 2014 veia la llum Homenatge 1.0. Un disc on, com diu el títol, s'homenatgen diferents poetes i personatges dels Països Catalans que l'autor va voler rescatar de l'oblit.
A més de la música, amb la productora Catalonian Music Works, Soro compta amb altres projectes com l'Associació Cultural l'Encenall o l'espai web Terresde l'Oest.


Àngel Soro amb una còpia del disc Homenatge 1.0.


-A Homenatge 1.0 fas una reivindicació de molts poetes de les terres de Ponent.
Al meu disc he volgut tractar poetes sense distingir la línia fictícia que separa, posem per cas, el Baix Cinca i el Segrià. M'agrada barrejar i tractar Desideri Lombarte, Maria Mercè Marçal, Manuel de Pedrolo o Josep Galan com una mateixa realitat.

-Què uneix a tots aquests poetes?
Els uneix la seva cultura, però també el compromís amb el seu poble i la seva classe. I sobretot, el silenci. A Pedrolo, Marçal  o Puig Antich, si alguna cosa els ha unit molts anys, ha estat un estrany silenci, també per part de qui els hauria de reivindicar. Jo, de manera humil, he intentat que tinguessin el seu reconeixement.

-És aquest el fil conductor del disc? 
El fil del disc, com s'indica al títol, és l'homenatge. Volia treure de l'oblit uns personatges per recuperar el seu discurs sobre nació oprimida i la classe a la que pertanyien. A mi m'agraden els que quan fan un poema hi posen cor i ànima, i que quan s'ha de protestar, protesten. Pedrolo deia que "cal protestar fins i tot quan no serveix de res". Són poetes "tres voltes rebels", com la Maria Mercè Marçal, afegint-ne una quarta, l'oblit.

-És un disc molt arrelat a la terra, però a la vegada, multicultural.
Entenc la meva posició social, cultural, lingüística i política des de l'internacionalisme. Està arrelat a la terra, però també m'agrada que sigui d'àmbit internacional. Al disc també versiono a Josep Maria Prous i Vila, de Reus, a Mikel Laboa o a Habeas Corpus.

-Són unes influències molt variades!
Musicalment, el disc és molt surrealista en la barreja d'estils. Versiono de manera molt tranquil·la Habeas Corpus, faig un poema a ritme de rock, un rap... M'agrada barrejar, llengües i idees, perquè en la barreja està la riquesa.

-Amb els autors citats i la riquesa cultural, té Ponent les aptituds necessàries per considerar-lo com a moviment artístic autònom?
Qualsevol zona que geogràficament i lingüísticament estigui emmarcada en un context té un corrent propi. Ponent té el seu caliu especial i no serà igual l'escriptor d'aquí que el de Perpinyà o Maó. La meva idea sempre ha sigut reivindicar el component propi lligat a internacionalitzar-lo, explicar-lo a altres llocs amb les seves especificitats pròpies.
No el considero un territori millor ni pitjor que un altre, però sempre s'acaba donant difusió al mateix. No sé si és una manca d'autoestima des del territori o un centralisme barceloní que sempre dóna veu al mateix tipus d'expressió artística. A Ponent també hi ha músics, pintors, escriptors, etc. Artistes tan bons o tan dolents com qualsevol altre.

Portada d'Homenatge 1.0, segon disc d'Àngel Soro.
-Un dels autors internacionals als que cantes és el basc Mikel Laboa. Quines semblances trobes entre la situació cultural dels Països Catalans i Euskal Herria?
Totes dues realitats són molt diferents tot i que pugui semblar que tenen connexions. En el manteniment de la llengua, nosaltres hem aconseguit que es parli més. A Euskal Herria han tingut més dificultats, potser perquè és una llengua més complexa i van rebre molta migració com a Catalunya, però la seva llengua és molt més complexa i per tant molt més difícil d’aprendre i de ser utilitzada.
En canvi, personalment em fa molta enveja la reivindicació dels seus autors. A mi, un dels pocs reconeixements que m'han arribat després de molts concerts ha vingut des del País Valencià. Al Principat, rarament m'han trucat per preguntar-me "què fas amb Pedrolo i Marçal?". Segurament si jo hagués nascut al País Basc i versionés poetes bascos, sortiria a tots els mitjans nacionals. Tot i fer només un petit homenatge a Mikel Laboa, ja em van trucar de mitjans d'allà per interessar-se pel que havia fet. Aquí, amb un disc ple de poetes catalans i el primer poema musicat de Pedrolo*, cap mitjà generalista ens ha trucat mai.

*Disc Efecte Espiral, Bullanga Records, any 2003.

-Com treballes tu a l'hora de fer les cançons?
Dins de la meva obra, podem distingir dues vessants: les versions de poetes units per la llengua i el territori, però també per la crítica social; i després, les cançons pròpies on homenatjo Josep Galan o Guillem Agulló, o canto contra la globalització.

-Precisament, un dels homenatges que fas és a Josep Galan. Què et va portar a recordar-lo al costat de les altres figures?
Josep Galan era amic de casa nostra. Com a lingüista, va recollir les motades de Fraga, va fer llibres al voltant de la llengua catalana que sempre va defensar... En el moment que va sortir la llei del LAPAO, intent per fer el més indigne possible el català, volia reivindicar la seva figura com a filòleg i com a franjolí que sempre va afirmar que parlava la llengua que parlem a tots els Països Catalans.

-Què vas pensar quan el Govern d'Aragó va canviar el nom a la llengua de la Franja?
Intentar tallar la relació de la llengua canviant-li el nom, és absurd. Si volen dir-li LAPAO, molt bé, però llavors parlem LAPAO de Perpinyà al Carxe. Sense entrar en delimitacions polítiques, observo que de Fraga a Lleida hi ha una llengua comuna, vehiculada per camps de fruiters, animals, plantes i persones. En canvi, de Saragossa a Fraga hi ha 120 quilòmetres de desert.

-Falten veus que expliquin la Franja al Principat?
Falten veus que expliquin la Franja a la Franja. S'ha instaurat una oficialitat al món de la premsa i la política, on allò institucional és el que mana. En canvi, al carrer, hi ha una altra cosa. Existeix una reivindicació de la Franja com a territori amb una llengua i una cultura que han de ser protegides. En canvi, el que té veu és la uniformitat. Falten veus de qualsevol espectre polític que reivindiqui la catalanitat de la Franja. No és un intent de pancatalanitzar res, sinó de defensar allò autòcton.

-Escrius per a Llibertat.cat, de manera inevitable, moltes vegades sobre la Franja. Quina resposta reps quan parles sobre el nostre territori?
La Franja es coneix més del que ens sembla des de dins. A Llibertat.cat hi escric un cop al mes i intento que cada any, dels dotze articles hi hagi tres o quatre relacionats amb la Franja. D'aquests, sempre hi ha algú que t'envia un missatge per felicitar-te o preguntar-te alguna cosa. L'escrit que vaig fer sobre Lombarte, Marçal i Pedrolo, reivindicant-los com autors de Ponent, va ser molt compartit i vaig rebre un munt de correus electrònics. L'interès existeix, perquè si no, no seria així.

-Moltes gràcies, Àngel. I molta sort amb els projectes futurs.

He d'agrair-vos a vosaltres per pensar en la meva persona, però és en aquest punt on he de donar les gràcies a col·lectius, ateneus, mecenes, músics, tècnics, càmeres, traductors, amics i amigues, família i persones del món de la cultura compromesa en general, que han col·laborat sempre amb il·lusió col·lectiva i desinteressada, per donar suport als projectes autònoms. Sense vosaltres res no hagués pogut ser. Sou guspira.


El videoclip Guanyarem, versió del poema de Prous i Vila, va ser enregistrat entre la Franja i Lleida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada