dissabte, 4 de novembre de 2017

Joaquim Gibert: "Existir en la nostra llengua val la pena" [Un país de cilidònies]



Quim Gibert amb la seva filla escenificant un conte a un col·legi de Fraga

Un país de cilidònies


«M’obligues a fer-ho en català.» Semblava que m’esbroncava. Ho va repetir insistentment i alçant la veu quan em va veure, a la biblioteca infantil Gianni Rodari de Fraga. Jo estava assegut, al costat de ma filla, mentre enllestia els deures de l’escola, junt amb unes amigues. La biblioteca era curulla de xiquets i familiars. Es tractava d’una mare amb qui solia contar contes, a dues veus, tant en aquesta biblioteca com a l’escola de primària, on tots dos hi portàvem la canalla. Dues hores abans havíem estat assajant, com de costum, a casa seva. L’amplitud del menjador ens ho permetia. A diferència d’altres ocasions, aquella tarda, des del sofà estant, va fer de públic una seva tieta arribada d’Andalusia. Que la llengua de les rondalles fos el català va incomodar a l’andalusa: va fer morros però no va gosar, en aquell moment, dir ni ase ni bèstia.

Una de les característiques dels contes és el conflicte entre el pobre i el ric, que solen representar la humilitat i l’arrogància respectivament. L’enginy personal és l’única eina del pobre per sacsejar l’adversitat. Si els relats desprenen màgia és perquè desvetllen com s’ho manega, contra pronòstic, el protagonista per girar la truita. Vet aquí la raó per la qual les rondalles em treuen el son. Tot cercant l’empatia i la tendresa, ho havia tractat de compartir amb aquesta mare.

En les sessions de contes per a escolars, el català a Fraga ocupa el seient del parent pobre. La majoria de pares, molts d’ells catalanoparlants, els conten en castellà. No senten desesperació pel tracte marginal que rep la llengua. Hi ha un espai en l’univers per a nosaltres, però és precís desitjar ocupar-lo. Existir en la nostra llengua val la pena. És un gest contracultural: trenca aquesta dinàmica alienadora. Contant contes auscultem el talent d’altres èpoques per a entendre millor el present i per possibilitar la transformació del món actual.



Contes en català a Fraga. Foto: Quim Gibert
A ran de la reacció irracional de la meva parella d’escenari, em ve al cap el discurs que fa el protagonista del film El ciudadano ilustre, abans d’acomiadar-se d’una breu estada en el seu poble natal, quan confessa que no està tan malament tenir detractors: «sento una íntima satisfacció.» I afegeix: «vostès segueixin així, segueixin igual, que aquí mai canviï res, segueixin sent una societat d’hipòcrites i estúpidament orgullosa de la seva ignorància i de la seva brutalitat. Em sap greu haver causat tants trastorns. Segueixin amb la seva plàcida vida.» En aquesta mateixa línia, Roger Mas, en una de les seves cançons, també diu estar fart «dels set-ciències de bar i de l’orgull pagès.»

Mesos abans del trist episodi de la biblioteca, ingènuament havia proposat a aquesta mare de dir-nos cilidònia en tant que duet. Cilidònies és tal com són anomenades les magdalenes a Torrent de Cinca. De fet, observar com un forn a 180 graus, en 20 minuts, transfigura una massa fina de farina, iogurt, rovell d’ou, sucre, ratlladura de llimona, mantega..., més les clares i el llevat, en una magdalena, és visualment impactant, sobretot entre la quitxalla. A més, la citada mare va néixer i créixer a Torrent de Cinca. Torrent és a pocs kilòmetres de Fraga, en plena Franja de Ponent. I és que Cilidònia sona a nom de país imaginari, allà on tot pot sobrevenir i ser respectat. 




Quim Gibert, psicòleg i coautor Removent consciències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada